Uploads from Puckyireth, tagged au

Aquila chrysaetos

nobody@flickr.com (Puckyireth) — Thu, 19 Apr 2012 12:29:12 -0700

Puckyireth posted a photo:

Àliga daurada / Águila real / Golden eagle / Aigle royal.
Pradell de Sió, Lleida.
© All rights reserved
***************************************************************************************************************
És la gran reina i un autèntic símbol del cel de l’alta muntanya. El rapinyaire més gros i el més potent de la Península Ibèrica. La seva gran envergadura i la seva elegància en ple vol, si tenim l’ocasió de veure-la volar, es converteixen en tot un espectacle. L’àliga daurada es deixa portar i enlairar pels corrents tèrmics, mentre escodrinya cel i terra a la recerca d’alguna presa. Quan veu algun mamífer, gràcies a la seva excel·lent visió, s’hi llença a una gran velocitat, que pot superar els 250 km/h, l’atrapa amb les seves fortes urpes i se l’endú al niu. També és freqüent que caci al vol.

És la més grossa de les aus rapinyaires, fa uns 88 centímetres de llargada i una envergadura superior als 2 metres. La femella encara és una mica més grossa. L’adulta és de color fosc, amb una taca daurada al cap i al coll, que li dóna el nom en molts idiomes, i la base de la cua un pèl més clara. De sota també és fosca amb zones més clares. A diferència d’altres àligues, té les potes cobertes de plomes. La pell del voltant del bec i les potes són grogues; el bec i les ungles, negres, amb la part inferior del bec més pàl·lida.

És una au caçadora. Per això està proveïda de les armes necessàries per fer-ho: unes potes fortes, unes urpes ben desenvolupades, un bec ganxut i potent, una gran visió i una gran força i velocitat. Mostra una gran preferència pels mamífers (llebres, conills, marmotes, cérvols, senglars i isards petits), però també per tot tipus d’ocells, i a l’hivern, quan escasseja l’aliment , no fa escarafalls a la carronya.

Tot i haver entrat en una perillosa regressió a la dècada dels 70, gràcies a les mesures de protecció, a l’augment d’ungulats, que ha fet incrementar els seus recursos, i també a l’abandonament rural, que ha fet augmentar la tranquil·litat que necessita, n’està creixent el nombre.

[Font: Jordi Comellas]

+info

Gall fer (Tetrao urogallus) ♂

nobody@flickr.com (Puckyireth) — Tue, 27 Mar 2012 09:32:19 -0700

Puckyireth posted a photo:

♂ Gall fer / Urogallo / Western Capercaillie / Grand Tétras.
Centre de Fauna de Planes de Son (CX MónNatura Pirineus), Lleida.
© All rights reserved
*************************************************************************************************************

El Gall fer és un au de la família dels Galliformes que viu en zones Pirinenques i Prepirinenques i que actualment està catalogada com a espècie sensible.

És una au principalment boscana i terrestre, que prefereix desplaçar-se caminant, tot i que quan vola ho fa d'una manera dirigida i potent, no semblant pas que pugui pesar de 3 a 3,5 kg.

El gall fer és sedentari i local en els boscos subalpins de coníferes d'alguns indrets del nord del Principat de Catalunya. Sovinteja en els boscos de pi negre, pi roig i avets, amb sotabosc de neret, nabiu, boix, boixerola i ginebró, ja que es nodreix de brots de fulles i de fruits d'aquests vegetals. A l'hivern ho fa bàsicament d'acícules de pi (folífag).

Malauradament, el seu hàbitat coincideix amb les àrees d'esquí i zones d'esbarjo d'alta muntanya. Així doncs, el soroll i la freqüentació dels seus boscos (pistes forestals i d'esquí) són els seus principals enemics.

Aquesta espècie presenta dimorfisme sexual. Els mascles són molt diferents a les femelles. Dos dels seus trets característics són les carúncules vermelles que exhibeix per sobre de la cella, més evidents durant l'època de zel, i les taques de plomes blanques a l'altura de les espatlles. La femella té un plomatge molt críptic i les seves dimensions són més reduïdes. Tots dos, però, són molt tímids i recelosos, i quan es desplacen corrents pel bosc es mostren àgils i silenciosos.

Els tres exemplars de Planes de Son van arribar al centre procedents d’un nucli zoològic català, motiu pel qual encara es troben en procés d’aclimatació. Es tracta d’un mascle i dues femelles, ja que el mascle del gall fer és una animal polígam.

[Font]

CX MónNatura Pirineus

Aratinga guarouba

nobody@flickr.com (Puckyireth) — Tue, 07 Oct 2008 13:39:30 -0700

Puckyireth posted a photo:

Cotorra guarouba / Cotorra dorada o Periquito amarillo / Golden Conure. Zoo de Barcelona.
© All rights reserved
****************************************************************************************************
O. Psittaciformes
F. Psittacidae

La cotorra guarouba habita tan sols a les selves plujoses d'una zona no massa extensa del nord-est del Brasil. S'alimenta de fruites i llavors, i és capaç de trencar les closques més fortes gràcies al seu bec que, com el de tots els psitàcids, està adaptat per aquesta funció. Forma bàndols força nombrosos i les parelles reproductores es mantenen estables força temps.

És una espècie molt buscada com a ocell de gàbia per la seva atractiva coloració, de manera que l'excés de captures i les dificultats que representa mantenir-la en captivitat han provocat que avui dia es trobi en un greu perill d'extinció.

Phasianus colchicus

nobody@flickr.com (Puckyireth) — Wed, 31 Oct 2007 13:18:14 -0700

Puckyireth posted a photo:

Faisà comú / Faisán vulgar / Common Pheasant / Faisan.
Parc Art de Cassà de la Selva, Girona.
© All rights reserved
--------------------------------

Reino: Animalia
Filo: Chordata
Clase: Aves
Orden: Galliformes
Familia: Phasianidae
Género: Phasianus
Especie: colchicus

Los faisanes tienen largas colas salientes.
La hembra es marrón, y el macho tiene el cuerpo cobrizo, el cuello púrpura verdoso iridiscente y una mancha de piel roja alrededor de los ojos.
En su medio natural, viven en las praderas abiertas y en los bosques.

Aptenodytes patagonicus

nobody@flickr.com (Puckyireth) — Wed, 17 Feb 2010 13:50:41 -0800

Puckyireth posted a photo:

Pingüí rei / Pingüino rey / Königspinguin / Manchot royal / King penguin
Zooh!, Zürich (Switzerland).
© All rights reserved
***************************************************************************************************************
El Pingüí Rei és el segon més gran dels pingüins després del Pingüí emperador (Aptenodytes forsteri). Viuen en la zona circumpolar antàrtica i illes subantárticas.

Tant mascles com femelles arriben a pesar 15 - 16 kgs. a l'inici de l'època de seguici, baixant a 13 i 11 kgs. respectivament al final d'aquesta. La seva alçària arriba a 100 cm i les cries nascudes poden amidar tant com els seus pares.

El cicle de nidificació comença quan ambdós adults van a terra per a mudar les seves plomes; després tornen al mar uns 20 dies per a alimentar-se i adquirir reserves.

Les femelles col·loquen l'ou al niu, que no és més que una depressió en el sòl, el qual és incubat per ambdós pares qui s'alternen col·locant-lo sobre les potes i tapant-lo amb les plomes del seu abdomen. El temps d'incubació és de 54 dies.

[Fitxa]

[Font]

Caloenas nicobarica

nobody@flickr.com (Puckyireth) — Mon, 11 Aug 2008 13:04:18 -0700

Puckyireth posted a photo:

Colom de Nicobar / Paloma de Nicobar / Nicobar pigeon. Zoo de Barcelona.
© All rights reserved
**************************************************************************************************
Reino: Animalia
Filo: Chordata
Clase: Aves
Orden: Columbiformes
Familia: Columbidae
Género: Caloenas
Especie: nicobarica

Es una paloma grande que mide alrededor de 40 cm. de longitud. El pecho, la cabeza, y las remeras son de color gris oscuro, pero tiene plumas metálicas sobre el pescuezo y la espalda que brillan con colores de verde y cobre. La cola es muy corta y es blanca. Tiene una protuberancia en el pico, y las patas son rojizas.

No es una especie muy vocal, pero su canto es un arrullo: cúu-cúu-cúu.

Las hembras son un poco más pequeñas que los machos. También tienen una protuberancia más pequeña, y las plumas metálicas son más cortas. El vientre de la hembra es de color marrón ligero. Los pichones tienen una cola negra.

La paloma de Nicobar viaja en bandadas, volando entre las muchas islas en busca de su alimento de semillas, frutas, y unos invertebrados. Durante el día, esta ave suele visitar las islas donde se produce granos, y pasa la noche en las islas aisladas donde no hay depredadores. Su vuelo es rápido con aletazos regulares, lo cual es característica de palomas en general. La paloma de Nicobar anida en los bosques densos; construye un nido de ramitas en un árbol, y la hembra pone un solo huevo blanco.

Habita ciertas islas pequeñas de la Indonesia y las Islas Nicobar. Es la única especie viviente del género Caloenas y se cree que es el pariente más cercano no extinto del dodo.

**************************************************************************************************
Per a en Xavi Bayod, l'únic que tinc de l'aviari ;)

Across the oceans

nobody@flickr.com (Puckyireth) — Tue, 27 May 2008 08:37:18 -0700

Puckyireth posted a photo:

Flamant rose. Parc ornithologique de Pont de Gau (France).
© All rights reserved
*******************************************************************************************************
Across the oceans across the seas,
Over forests of blackened trees.
Through valleys so still we dare not breathe,
To be by your side.

Over the shifting desert plains,
Across mountains all in flames.
Through howling winds and driving rains,
To be by your side.

Every mile and every year,
For everyone a little tear.
I cannot explain this, dear,
I will not even try.

Into the night as the stars collide,
Across the borders that divide
Forests of stone standing petrified,
To be by your side.

Every mile and every year,
For every one a single tear,
I cannot explain this, dear,
I will not even try.

For I know one thing,
Love comes on a wing,
For tonight I will be by your side,
But tomorrow I will fly.

From the deepest ocean to the highest peak,
Through the frontiers of your sleep.
Into the valley where we dare not speak,
To be by your side.
Across the endless wilderness,
Where all the beasts bow down their heads.
Darling, I will never rest
Till I am by your side.

Every mile and every year,
Time and distance disappear
I cannot explain this, dear no,
I will not even try.

And I know just one thing,
Love comes on a wing
And tonight I will be by your side.
But tomorrow I will fly away,
Love rises with the day
And tonight I may be by your side.
But tomorrow I will fly, tomorrow I will fly,
Tomorrow I will fly.

♫♪♫ Nick Cave - To be by your side ♫♪♫

Erithacus rubecula

nobody@flickr.com (Puckyireth) — Wed, 23 Jan 2008 07:14:37 -0800

Puckyireth posted a photo:

Reserva Natural del Delta de Llobregat, Barcelona.
© All rights reserved
******************************************************************

El pit-roig o ropit és un ocell de l'ordre dels passeriformes i de la família dels túrdids.
Té el plomatge gris, amb el front, la gola i el pit d'un color roig carbassa.

És molt conegut perquè és del pocs ocells que és relativament sociable amb les persones i t'acompanya mentre feineges al camp, al jardí o al bosc per aprofitar-se de les teves accions per trobar menjar.

Una altra curiositat és que és dels ocells que més tarda en reposar per manca de llum. Sembla que hi veu amb molt poca llum.

El seu cant melodiós i allargat li serveix per defensar els seus territoris des de la tardor a la primavera. A l'estiu no canta. A l'hivern, la parella defensa cada un la seva part del territori.

Busca el seu menjar en els camps i als sotaboscos. El seu regim alimentari està integrat sobretot per invertebrats que viuen pel terra com insectes, en particular els coleòpters, caragols, aranyes... De la tardor a la primavera consumeix baies i petits fruits.

♫♪♫ Izumi Masuda - Distant Worlds ♫♪♫

Bubulcus ibis

nobody@flickr.com (Puckyireth) — Fri, 11 Jan 2008 10:28:03 -0800

Puckyireth posted a photo:

Esplugabous / Garza boyera, bueyera o ganadera / Cattle egret.
Zoo de Barcelona.
© All rights reserved
******************************************************************************************
L'esplugabous (Bubulcus ibis) és un ocell de l'ordre dels Ciconiformes i de la família dels Ardeidae. El seu plomatge és de color blanc i d'alçada pot arribar als 52 cm. La seva aparença és de cos compacte, potes grises, bec de color groc i coll bastant curt (pel que fa a la família a la qual pertany), que sovint du recollit. És una espècie que en els últims anys s'ha estès cap al Nord i que hiverna a Catalunya des dels anys setanta. Fins fa ben poc aquesta espècie era difícil de veure fora del seu hàbitat natural ( aiguamolls i albuferes), però en els últims anys el podem veure en pastures, conreus llaurats...

Tot i que l'hàbitat dels Ardèids són les zones humides, l'esplugabous és de la família, el menys aquàtic. Es troba principalment en pastures, arrossars conreus llaurats i canals sovint associat a ramats de bous o altres animals.

L'alimentació depèn de l'hàbitat. En zones humides s'alimenta de granotes i petits peixos mentre que en pastures i conreus els coleòpters, ortòpters i altres invertebrats formen part de la seva dieta.

En època de reproducció i festeig les plomes de l'esplugabous (principalment en cap i pit) agafen una coloració groguenca molt característica a l'igual que les potes que també s'aclareixen. Nia en colònies, en arbres i arbusts prop de llacs i rius, barrejat sovint amb altres espècies de martinets i fins i tot amb el bernat pescaire. Comencen a niar a partir de l'abril.

******************************************************************************************
Per als que us pregunteu perquè tantes imatges del zoo, són perquè aviat cursaré Biologia Animal, i les espècies que es tracten a l'assignatura són les d'allà, així que sempre que puc m'hi escapo ;)