http://www.flickr.com/photos/felix2510/tags/catalunya/ Wed, 20 Mar 2013 04:15:17 -0700 Wed, 20 Mar 2013 04:15:17 -0700 http://www.flickr.com/ http://farm4.staticflickr.com/3377/buddyicons/23473442@N03.jpg?1314294231#23473442@N03 http://www.flickr.com/photos/felix2510/tags/catalunya/ http://www.flickr.com/photos/felix2510/8573657337/ <p><a href="http://www.flickr.com/people/felix2510/">FèlixGP</a> posted a photo:</p> <p><a href="http://www.flickr.com/photos/felix2510/8573657337/" title="Llac de Graugés 8958"><img src="http://farm9.staticflickr.com/8110/8573657337_756295b115_m.jpg" width="164" height="240" alt="Llac de Graugés 8958" /></a></p> <p>L’estany de Graugés es troba a la colònia agrícola de Graugés, en el terme municipal d’Avià, a la comarca del Berguedà i a pocs quilòmetres de la capital, Berga. És un llac artificial d’unes sis hectàrees d’extensió, una profunditat de 2 a 18 metres i una capacitat d’uns 600.000 metres cúbics d’aigua, i que es nodreix de l’aigua de la riera d’Avià. Es va començar a construir el 1887 per iniciativa d’Agustí Rosal i Sala aprofitant una fondalada del terreny i amb un mur de 7 metres d’espessor i 25 d’alçada. Es va trigar 5 anys en construir-lo. A l’entorn del llac s’hi van plantar diferents espècies de plantes i arbres per tal de crear un jardí amb espècies no autòctones com l’erable i el teix que es van aclimatar i s’han anat escampant pels entorns de la riera d’Avià. També hi viuen diferents espècies d’animals a la zona: ànecs, polla d’aigua, amfibis, carpes i lluços de riu, principalment.<br /> ---------------------------------------------------------------------- --------------------------------------------------------------<br /> El estanque de Graugés se encuentra en la colonia agrícola de Graugés, en el término municipal de Avià, en la comarca del Berguedà y a pocos kilómetros de la capital, Berga. Es un lago artificial de unas seis hectáreas de extensión, una profundidad de 2 a 18 metros y una capacidad de unos 600.000 metros cúbicos de agua, y que se nutre del agua de la riera de Avià. Se empezó a construir en 1887 por iniciativa de Agustín Rosal y Sala aprovechando una hondonada del terreno, con un muro de 7 metros de espesor y 25 de altura. Se tardó 5 años en construirlo. En el entorno del lago se plantaron diferentes especies de plantas y árboles para crear un jardín con especies no autóctonas como el arce y el tejo que se aclimataron y se han ido esparciendo por los alrededores del arroyo de Avià. También viven diferentes especies de animales en la zona: patos, polla de agua, anfibios, carpas y lucios, principalmente.</p> Wed, 20 Mar 2013 04:15:17 -0700 2013-01-30T11:33:34-08:00 nobody@flickr.com (FèlixGP) tag:flickr.com,2004:/photo/8573657337 Llac de Graugés 8958 <p>L’estany de Graugés es troba a la colònia agrícola de Graugés, en el terme municipal d’Avià, a la comarca del Berguedà i a pocs quilòmetres de la capital, Berga. És un llac artificial d’unes sis hectàrees d’extensió, una profunditat de 2 a 18 metres i una capacitat d’uns 600.000 metres cúbics d’aigua, i que es nodreix de l’aigua de la riera d’Avià. Es va començar a construir el 1887 per iniciativa d’Agustí Rosal i Sala aprofitant una fondalada del terreny i amb un mur de 7 metres d’espessor i 25 d’alçada. Es va trigar 5 anys en construir-lo. A l’entorn del llac s’hi van plantar diferents espècies de plantes i arbres per tal de crear un jardí amb espècies no autòctones com l’erable i el teix que es van aclimatar i s’han anat escampant pels entorns de la riera d’Avià. També hi viuen diferents espècies d’animals a la zona: ànecs, polla d’aigua, amfibis, carpes i lluços de riu, principalment.<br /> ---------------------------------------------------------------------- --------------------------------------------------------------<br /> El estanque de Graugés se encuentra en la colonia agrícola de Graugés, en el término municipal de Avià, en la comarca del Berguedà y a pocos kilómetros de la capital, Berga. Es un lago artificial de unas seis hectáreas de extensión, una profundidad de 2 a 18 metros y una capacidad de unos 600.000 metros cúbicos de agua, y que se nutre del agua de la riera de Avià. Se empezó a construir en 1887 por iniciativa de Agustín Rosal y Sala aprovechando una hondonada del terreno, con un muro de 7 metros de espesor y 25 de altura. Se tardó 5 años en construirlo. En el entorno del lago se plantaron diferentes especies de plantas y árboles para crear un jardín con especies no autóctonas como el arce y el tejo que se aclimataron y se han ido esparciendo por los alrededores del arroyo de Avià. También viven diferentes especies de animales en la zona: patos, polla de agua, anfibios, carpas y lucios, principalmente.</p> FèlixGP grauges llacdegrauges avia catalunya catalonia españa spain felixgp felix2510 nikon d90 nikond90 nikond90club nikkor18200 bergueda flickraward http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/2.0/deed.en http://www.flickr.com/photos/felix2510/8574752128/ <p><a href="http://www.flickr.com/people/felix2510/">FèlixGP</a> posted a photo:</p> <p><a href="http://www.flickr.com/photos/felix2510/8574752128/" title="Llac de Graugés 8932"><img src="http://farm9.staticflickr.com/8369/8574752128_e7105c8f50_m.jpg" width="240" height="164" alt="Llac de Graugés 8932" /></a></p> <p>L’estany de Graugés es troba a la colònia agrícola de Graugés, en el terme municipal d’Avià, a la comarca del Berguedà i a pocs quilòmetres de la capital, Berga. És un llac artificial d’unes sis hectàrees d’extensió, una profunditat de 2 a 18 metres i una capacitat d’uns 600.000 metres cúbics d’aigua, i que es nodreix de l’aigua de la riera d’Avià. Es va començar a construir el 1887 per iniciativa d’Agustí Rosal i Sala aprofitant una fondalada del terreny i amb un mur de 7 metres d’espessor i 25 d’alçada. Es va trigar 5 anys en construir-lo. A l’entorn del llac s’hi van plantar diferents espècies de plantes i arbres per tal de crear un jardí amb espècies no autòctones com l’erable i el teix que es van aclimatar i s’han anat escampant pels entorns de la riera d’Avià. També hi viuen diferents espècies d’animals a la zona: ànecs, polla d’aigua, amfibis, carpes i lluços de riu, principalment.<br /> ---------------------------------------------------------------------- --------------------------------------------------------------<br /> El estanque de Graugés se encuentra en la colonia agrícola de Graugés, en el término municipal de Avià, en la comarca del Berguedà y a pocos kilómetros de la capital, Berga. Es un lago artificial de unas seis hectáreas de extensión, una profundidad de 2 a 18 metros y una capacidad de unos 600.000 metros cúbicos de agua, y que se nutre del agua de la riera de Avià. Se empezó a construir en 1887 por iniciativa de Agustín Rosal y Sala aprovechando una hondonada del terreno, con un muro de 7 metros de espesor y 25 de altura. Se tardó 5 años en construirlo. En el entorno del lago se plantaron diferentes especies de plantas y árboles para crear un jardín con especies no autóctonas como el arce y el tejo que se aclimataron y se han ido esparciendo por los alrededores del arroyo de Avià. También viven diferentes especies de animales en la zona: patos, polla de agua, anfibios, carpas y lucios, principalmente.</p> Wed, 20 Mar 2013 04:15:16 -0700 2013-01-30T11:11:41-08:00 nobody@flickr.com (FèlixGP) tag:flickr.com,2004:/photo/8574752128 Llac de Graugés 8932 <p>L’estany de Graugés es troba a la colònia agrícola de Graugés, en el terme municipal d’Avià, a la comarca del Berguedà i a pocs quilòmetres de la capital, Berga. És un llac artificial d’unes sis hectàrees d’extensió, una profunditat de 2 a 18 metres i una capacitat d’uns 600.000 metres cúbics d’aigua, i que es nodreix de l’aigua de la riera d’Avià. Es va començar a construir el 1887 per iniciativa d’Agustí Rosal i Sala aprofitant una fondalada del terreny i amb un mur de 7 metres d’espessor i 25 d’alçada. Es va trigar 5 anys en construir-lo. A l’entorn del llac s’hi van plantar diferents espècies de plantes i arbres per tal de crear un jardí amb espècies no autòctones com l’erable i el teix que es van aclimatar i s’han anat escampant pels entorns de la riera d’Avià. També hi viuen diferents espècies d’animals a la zona: ànecs, polla d’aigua, amfibis, carpes i lluços de riu, principalment.<br /> ---------------------------------------------------------------------- --------------------------------------------------------------<br /> El estanque de Graugés se encuentra en la colonia agrícola de Graugés, en el término municipal de Avià, en la comarca del Berguedà y a pocos kilómetros de la capital, Berga. Es un lago artificial de unas seis hectáreas de extensión, una profundidad de 2 a 18 metros y una capacidad de unos 600.000 metros cúbicos de agua, y que se nutre del agua de la riera de Avià. Se empezó a construir en 1887 por iniciativa de Agustín Rosal y Sala aprovechando una hondonada del terreno, con un muro de 7 metros de espesor y 25 de altura. Se tardó 5 años en construirlo. En el entorno del lago se plantaron diferentes especies de plantas y árboles para crear un jardín con especies no autóctonas como el arce y el tejo que se aclimataron y se han ido esparciendo por los alrededores del arroyo de Avià. También viven diferentes especies de animales en la zona: patos, polla de agua, anfibios, carpas y lucios, principalmente.</p> FèlixGP españa spain nikon catalonia catalunya avia bergueda d90 nikkor18200 nikond90 flickraward nikond90club llacdegrauges felixgp grauges felix2510 http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/2.0/deed.en http://www.flickr.com/photos/felix2510/8567409803/ <p><a href="http://www.flickr.com/people/felix2510/">FèlixGP</a> posted a photo:</p> <p><a href="http://www.flickr.com/photos/felix2510/8567409803/" title="Sant Pere de Rodes 8884 (restes del castell de Verdera a dalt del turó)"><img src="http://farm9.staticflickr.com/8506/8567409803_1c9a06d4ab_m.jpg" width="240" height="172" alt="Sant Pere de Rodes 8884 (restes del castell de Verdera a dalt del turó)" /></a></p> <p>VISTA DES DE L'ESGLÉSIA DE SANTA ELENA, A MENYS D'UN QUILÒMETRE DEL MONESTIR.<br /> El monestir de Sant Pere de Rodes fou una abadia benedictina de l'antic comtat d'Empúries, dins els límits del bisbat de Girona, situada a l'actual terme municipal del Port de la Selva (Alt Empordà). Fou construït al vessant N de la muntanya de Verdera, en un replà per sota del castell de Verdera, que li donà protecció.<br /> Es desconeix el veritable origen del monestir, la primera documentació de la seva existència data de l'any 878, en què és esmentat com a una simple cel•la monàstica consagrada a sant Pere. No és fins a l'any 945 que és considerat un monestir benedictí independent, regit per un abat. Va arribar al seu màxim esplendor entre els segles XI i XII.<br /> El monestir es construí en terrasses adaptades al pendent de la Verdera. Inclou edificacions de diferents èpoques, des de la seva fundació fins a l'abandonament de l'edifici per part de la comunitat l’any 1793. En el centre del conjunt hi ha dos claustres superposats, disposició afavorida per l’orografia del terreny. L'església, consagrada l'any 1022, és el màxim exponent del conjunt arquitectònic. És un edifici d'estil romànic fortament influït per l'arquitectura tardo romana. Té planta de creu llatina, amb tres absis i amb tres naus cobertes amb volta de canó, que destaquen per la seva estretor, especialment les laterals, i per la seva alçada monumental. Les naus estan separades per pilastres decorades amb columnes exemptes adossades a dos o tres dels seus costats, sobre alts sòcols i disposades en doble ordre d'alçada, que suporten els arcs formers i els arcs torals.<br /> ---------------------------------------------------------------------- --------------------------------------------------------------<br /> VISTA DESDE LA IGLESIA DE SANTA ELENA, A MENOS DE UN QUILÓMETRO DEL MONASTERIO.<br /> El monasterio de Sant Pere de Rodes fue una abadía benedictina del antiguo condado de Empúries, dentro de los límites del obispado de Girona, situada en el actual término municipal de El Port de la Selva (Alt Empordà). Fue construido en la ladera N de la montaña de Verdera, en un rellano por debajo del castillo de Verdera, que le dio protección.<br /> Se desconoce el verdadero origen del monasterio, la primera documentación de su existencia data del año 878, en que es mencionado como una simple celda monástica consagrada a San Pedro. No es hasta el año 945 que es considerado un monasterio benedictino independiente, regido por un abad. Llegó a su máximo esplendor entre los siglos XI y XII.<br /> El monasterio se construyó en terrazas adaptadas a la pendiente de la Verdera. Incluye edificaciones de diferentes épocas, desde su fundación hasta el abandono del edificio por parte de la comunidad en el año 1793. En el centro del conjunto hay dos claustros superpuestos, disposición favorecida por la orografía del terreno. La iglesia, consagrada en el año 1022, es el máximo exponente del conjunto arquitectónico. Es un edificio de estilo románico fuertemente influido por la arquitectura tardo romana. Tiene planta de cruz latina, con tres ábsides y con tres naves cubiertas con bóveda de cañón, que destacan por su estrechez, especialmente las laterales, y por su altura monumental. Las naves están separadas por pilastras decoradas con columnas exentas adosadas a dos o tres de sus lados, sobre altos zócalos y dispuestas en doble orden de altura, que soportan los arcos formeros y los arcos torales.</p> Mon, 18 Mar 2013 03:24:49 -0700 2013-01-16T13:01:54-08:00 nobody@flickr.com (FèlixGP) tag:flickr.com,2004:/photo/8567409803 Sant Pere de Rodes 8884 (restes del castell de Verdera a dalt del turó) <p>VISTA DES DE L'ESGLÉSIA DE SANTA ELENA, A MENYS D'UN QUILÒMETRE DEL MONESTIR.<br /> El monestir de Sant Pere de Rodes fou una abadia benedictina de l'antic comtat d'Empúries, dins els límits del bisbat de Girona, situada a l'actual terme municipal del Port de la Selva (Alt Empordà). Fou construït al vessant N de la muntanya de Verdera, en un replà per sota del castell de Verdera, que li donà protecció.<br /> Es desconeix el veritable origen del monestir, la primera documentació de la seva existència data de l'any 878, en què és esmentat com a una simple cel•la monàstica consagrada a sant Pere. No és fins a l'any 945 que és considerat un monestir benedictí independent, regit per un abat. Va arribar al seu màxim esplendor entre els segles XI i XII.<br /> El monestir es construí en terrasses adaptades al pendent de la Verdera. Inclou edificacions de diferents èpoques, des de la seva fundació fins a l'abandonament de l'edifici per part de la comunitat l’any 1793. En el centre del conjunt hi ha dos claustres superposats, disposició afavorida per l’orografia del terreny. L'església, consagrada l'any 1022, és el màxim exponent del conjunt arquitectònic. És un edifici d'estil romànic fortament influït per l'arquitectura tardo romana. Té planta de creu llatina, amb tres absis i amb tres naus cobertes amb volta de canó, que destaquen per la seva estretor, especialment les laterals, i per la seva alçada monumental. Les naus estan separades per pilastres decorades amb columnes exemptes adossades a dos o tres dels seus costats, sobre alts sòcols i disposades en doble ordre d'alçada, que suporten els arcs formers i els arcs torals.<br /> ---------------------------------------------------------------------- --------------------------------------------------------------<br /> VISTA DESDE LA IGLESIA DE SANTA ELENA, A MENOS DE UN QUILÓMETRO DEL MONASTERIO.<br /> El monasterio de Sant Pere de Rodes fue una abadía benedictina del antiguo condado de Empúries, dentro de los límites del obispado de Girona, situada en el actual término municipal de El Port de la Selva (Alt Empordà). Fue construido en la ladera N de la montaña de Verdera, en un rellano por debajo del castillo de Verdera, que le dio protección.<br /> Se desconoce el verdadero origen del monasterio, la primera documentación de su existencia data del año 878, en que es mencionado como una simple celda monástica consagrada a San Pedro. No es hasta el año 945 que es considerado un monasterio benedictino independiente, regido por un abad. Llegó a su máximo esplendor entre los siglos XI y XII.<br /> El monasterio se construyó en terrazas adaptadas a la pendiente de la Verdera. Incluye edificaciones de diferentes épocas, desde su fundación hasta el abandono del edificio por parte de la comunidad en el año 1793. En el centro del conjunto hay dos claustros superpuestos, disposición favorecida por la orografía del terreno. La iglesia, consagrada en el año 1022, es el máximo exponente del conjunto arquitectónico. Es un edificio de estilo románico fuertemente influido por la arquitectura tardo romana. Tiene planta de cruz latina, con tres ábsides y con tres naves cubiertas con bóveda de cañón, que destacan por su estrechez, especialmente las laterales, y por su altura monumental. Las naves están separadas por pilastras decoradas con columnas exentas adosadas a dos o tres de sus lados, sobre altos zócalos y dispuestas en doble orden de altura, que soportan los arcos formeros y los arcos torales.</p> FèlixGP nikon catalonia catalunya costabrava cataluña romanic romanico rodes portdelaselva d90 santperederodes nikkor18200 nikond90 flickraward nikond90club http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/2.0/deed.en http://www.flickr.com/photos/felix2510/8561797831/ <p><a href="http://www.flickr.com/people/felix2510/">FèlixGP</a> posted a photo:</p> <p><a href="http://www.flickr.com/photos/felix2510/8561797831/" title="Salt del Molí dels Murris 9627"><img src="http://farm9.staticflickr.com/8231/8561797831_b5fc8b58e8_m.jpg" width="240" height="163" alt="Salt del Molí dels Murris 9627" /></a></p> <p>A primera vista aquesta foto pot semblar estar feta en un intricat racó d'una selva tropical. Res més lluny de la realitat, ja que el lloc es troba a Catalunya, a prop de la costa mediterrània, a la comarca de la Garrotxa i en la població de Cogolls que pertany al municipi de les Planes d'Hostoles.<br /> ----------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------<br /> A simple vista esta foto puede parecer estar hecha en un intrincado rincón de una selva tropical. Nada más lejos de la realidad, ya que el lugar se encuentra en Catalunya, no muy lejos de la costa mediterránea, en la comarca de La Garrotxa y en la población de Cogolls que pertenece al municipio de Les Planes d'Hostoles.</p> Sat, 16 Mar 2013 10:17:14 -0700 2013-03-13T11:25:42-08:00 nobody@flickr.com (FèlixGP) tag:flickr.com,2004:/photo/8561797831 Salt del Molí dels Murris 9627 <p>A primera vista aquesta foto pot semblar estar feta en un intricat racó d'una selva tropical. Res més lluny de la realitat, ja que el lloc es troba a Catalunya, a prop de la costa mediterrània, a la comarca de la Garrotxa i en la població de Cogolls que pertany al municipi de les Planes d'Hostoles.<br /> ----------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------<br /> A simple vista esta foto puede parecer estar hecha en un intrincado rincón de una selva tropical. Nada más lejos de la realidad, ya que el lugar se encuentra en Catalunya, no muy lejos de la costa mediterránea, en la comarca de La Garrotxa y en la población de Cogolls que pertenece al municipio de Les Planes d'Hostoles.</p> FèlixGP nikon catalonia catalunya garrotxa d90 nikkor18200 lesplanesdhostoles nikond90 flickraward rieradecogolls nikond90club saltdelmolidelsmurris http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/2.0/deed.en http://www.flickr.com/photos/felix2510/8510880616/ <p><a href="http://www.flickr.com/people/felix2510/">FèlixGP</a> posted a photo:</p> <p><a href="http://www.flickr.com/photos/felix2510/8510880616/" title="Sant Pere de Rodes 8807 (claustre superior) (Explore 26/02/2013)"><img src="http://farm9.staticflickr.com/8386/8510880616_a7b2fb41f1_m.jpg" width="240" height="172" alt="Sant Pere de Rodes 8807 (claustre superior) (Explore 26/02/2013)" /></a></p> <p>El monestir de Sant Pere de Rodes fou una abadia benedictina de l'antic comtat d'Empúries, dins els límits del bisbat de Girona, situada a l'actual terme municipal del Port de la Selva (Alt Empordà). Fou construït al vessant N de la muntanya de Verdera, en un replà per sota del castell de Verdera, que li donà protecció.<br /> Es desconeix el veritable origen del monestir, la primera documentació de la seva existència data de l'any 878, en què és esmentat com a una simple cel•la monàstica consagrada a sant Pere. No és fins a l'any 945 que és considerat un monestir benedictí independent, regit per un abat. Va arribar al seu màxim esplendor entre els segles XI i XII.<br /> El monestir es construí en terrasses adaptades al pendent de la Verdera. Inclou edificacions de diferents èpoques, des de la seva fundació fins a l'abandonament de l'edifici per part de la comunitat l’any 1793. En el centre del conjunt hi ha dos claustres superposats, disposició afavorida per l’orografia del terreny. L'església, consagrada l'any 1022, és el màxim exponent del conjunt arquitectònic. És un edifici d'estil romànic fortament influït per l'arquitectura tardo romana. Té planta de creu llatina, amb tres absis i amb tres naus cobertes amb volta de canó, que destaquen per la seva estretor, especialment les laterals, i per la seva alçada monumental. Les naus estan separades per pilastres decorades amb columnes exemptes adossades a dos o tres dels seus costats, sobre alts sòcols i disposades en doble ordre d'alçada, que suporten els arcs formers i els arcs torals.<br /> ---------------------------------------------------------------------- --------------------------------------------------------------<br /> El monasterio de Sant Pere de Rodes fue una abadía benedictina del antiguo condado de Empúries, dentro de los límites del obispado de Girona, situada en el actual término municipal de El Port de la Selva (Alt Empordà). Fue construido en la ladera N de la montaña de Verdera, en un rellano por debajo del castillo de Verdera, que le dio protección.<br /> Se desconoce el verdadero origen del monasterio, la primera documentación de su existencia data del año 878, en que es mencionado como una simple celda monástica consagrada a San Pedro. No es hasta el año 945 que es considerado un monasterio benedictino independiente, regido por un abad. Llegó a su máximo esplendor entre los siglos XI y XII.<br /> El monasterio se construyó en terrazas adaptadas a la pendiente de la Verdera. Incluye edificaciones de diferentes épocas, desde su fundación hasta el abandono del edificio por parte de la comunidad en el año 1793. En el centro del conjunto hay dos claustros superpuestos, disposición favorecida por la orografía del terreno. La iglesia, consagrada en el año 1022, es el máximo exponente del conjunto arquitectónico. Es un edificio de estilo románico fuertemente influido por la arquitectura tardo romana. Tiene planta de cruz latina, con tres ábsides y con tres naves cubiertas con bóveda de cañón, que destacan por su estrechez, especialmente las laterales, y por su altura monumental. Las naves están separadas por pilastras decoradas con columnas exentas adosadas a dos o tres de sus lados, sobre altos zócalos y dispuestas en doble orden de altura, que soportan los arcos formeros y los arcos torales.</p> Tue, 26 Feb 2013 09:16:07 -0800 2013-01-16T11:52:49-08:00 nobody@flickr.com (FèlixGP) tag:flickr.com,2004:/photo/8510880616 Sant Pere de Rodes 8807 (claustre superior) (Explore 26/02/2013) <p>El monestir de Sant Pere de Rodes fou una abadia benedictina de l'antic comtat d'Empúries, dins els límits del bisbat de Girona, situada a l'actual terme municipal del Port de la Selva (Alt Empordà). Fou construït al vessant N de la muntanya de Verdera, en un replà per sota del castell de Verdera, que li donà protecció.<br /> Es desconeix el veritable origen del monestir, la primera documentació de la seva existència data de l'any 878, en què és esmentat com a una simple cel•la monàstica consagrada a sant Pere. No és fins a l'any 945 que és considerat un monestir benedictí independent, regit per un abat. Va arribar al seu màxim esplendor entre els segles XI i XII.<br /> El monestir es construí en terrasses adaptades al pendent de la Verdera. Inclou edificacions de diferents èpoques, des de la seva fundació fins a l'abandonament de l'edifici per part de la comunitat l’any 1793. En el centre del conjunt hi ha dos claustres superposats, disposició afavorida per l’orografia del terreny. L'església, consagrada l'any 1022, és el màxim exponent del conjunt arquitectònic. És un edifici d'estil romànic fortament influït per l'arquitectura tardo romana. Té planta de creu llatina, amb tres absis i amb tres naus cobertes amb volta de canó, que destaquen per la seva estretor, especialment les laterals, i per la seva alçada monumental. Les naus estan separades per pilastres decorades amb columnes exemptes adossades a dos o tres dels seus costats, sobre alts sòcols i disposades en doble ordre d'alçada, que suporten els arcs formers i els arcs torals.<br /> ---------------------------------------------------------------------- --------------------------------------------------------------<br /> El monasterio de Sant Pere de Rodes fue una abadía benedictina del antiguo condado de Empúries, dentro de los límites del obispado de Girona, situada en el actual término municipal de El Port de la Selva (Alt Empordà). Fue construido en la ladera N de la montaña de Verdera, en un rellano por debajo del castillo de Verdera, que le dio protección.<br /> Se desconoce el verdadero origen del monasterio, la primera documentación de su existencia data del año 878, en que es mencionado como una simple celda monástica consagrada a San Pedro. No es hasta el año 945 que es considerado un monasterio benedictino independiente, regido por un abad. Llegó a su máximo esplendor entre los siglos XI y XII.<br /> El monasterio se construyó en terrazas adaptadas a la pendiente de la Verdera. Incluye edificaciones de diferentes épocas, desde su fundación hasta el abandono del edificio por parte de la comunidad en el año 1793. En el centro del conjunto hay dos claustros superpuestos, disposición favorecida por la orografía del terreno. La iglesia, consagrada en el año 1022, es el máximo exponente del conjunto arquitectónico. Es un edificio de estilo románico fuertemente influido por la arquitectura tardo romana. Tiene planta de cruz latina, con tres ábsides y con tres naves cubiertas con bóveda de cañón, que destacan por su estrechez, especialmente las laterales, y por su altura monumental. Las naves están separadas por pilastras decoradas con columnas exentas adosadas a dos o tres de sus lados, sobre altos zócalos y dispuestas en doble orden de altura, que soportan los arcos formeros y los arcos torales.</p> FèlixGP nikon catalonia catalunya costabrava cataluña romanic romanico rodes portdelaselva d90 santperederodes nikkor18200 nikond90 flickraward nikond90club http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/2.0/deed.en http://www.flickr.com/photos/felix2510/8509773629/ <p><a href="http://www.flickr.com/people/felix2510/">FèlixGP</a> posted a photo:</p> <p><a href="http://www.flickr.com/photos/felix2510/8509773629/" title="Sant Pere de Rodes 8805 (claustre superior)"><img src="http://farm9.staticflickr.com/8513/8509773629_9529fa3249_m.jpg" width="240" height="172" alt="Sant Pere de Rodes 8805 (claustre superior)" /></a></p> <p>El monestir de Sant Pere de Rodes fou una abadia benedictina de l'antic comtat d'Empúries, dins els límits del bisbat de Girona, situada a l'actual terme municipal del Port de la Selva (Alt Empordà). Fou construït al vessant N de la muntanya de Verdera, en un replà per sota del castell de Verdera, que li donà protecció.<br /> Es desconeix el veritable origen del monestir, la primera documentació de la seva existència data de l'any 878, en què és esmentat com a una simple cel•la monàstica consagrada a sant Pere. No és fins a l'any 945 que és considerat un monestir benedictí independent, regit per un abat. Va arribar al seu màxim esplendor entre els segles XI i XII.<br /> El monestir es construí en terrasses adaptades al pendent de la Verdera. Inclou edificacions de diferents èpoques, des de la seva fundació fins a l'abandonament de l'edifici per part de la comunitat l’any 1793. En el centre del conjunt hi ha dos claustres superposats, disposició afavorida per l’orografia del terreny. L'església, consagrada l'any 1022, és el màxim exponent del conjunt arquitectònic. És un edifici d'estil romànic fortament influït per l'arquitectura tardo romana. Té planta de creu llatina, amb tres absis i amb tres naus cobertes amb volta de canó, que destaquen per la seva estretor, especialment les laterals, i per la seva alçada monumental. Les naus estan separades per pilastres decorades amb columnes exemptes adossades a dos o tres dels seus costats, sobre alts sòcols i disposades en doble ordre d'alçada, que suporten els arcs formers i els arcs torals.<br /> ---------------------------------------------------------------------- --------------------------------------------------------------<br /> El monasterio de Sant Pere de Rodes fue una abadía benedictina del antiguo condado de Empúries, dentro de los límites del obispado de Girona, situada en el actual término municipal de El Port de la Selva (Alt Empordà). Fue construido en la ladera N de la montaña de Verdera, en un rellano por debajo del castillo de Verdera, que le dio protección.<br /> Se desconoce el verdadero origen del monasterio, la primera documentación de su existencia data del año 878, en que es mencionado como una simple celda monástica consagrada a San Pedro. No es hasta el año 945 que es considerado un monasterio benedictino independiente, regido por un abad. Llegó a su máximo esplendor entre los siglos XI y XII.<br /> El monasterio se construyó en terrazas adaptadas a la pendiente de la Verdera. Incluye edificaciones de diferentes épocas, desde su fundación hasta el abandono del edificio por parte de la comunidad en el año 1793. En el centro del conjunto hay dos claustros superpuestos, disposición favorecida por la orografía del terreno. La iglesia, consagrada en el año 1022, es el máximo exponente del conjunto arquitectónico. Es un edificio de estilo románico fuertemente influido por la arquitectura tardo romana. Tiene planta de cruz latina, con tres ábsides y con tres naves cubiertas con bóveda de cañón, que destacan por su estrechez, especialmente las laterales, y por su altura monumental. Las naves están separadas por pilastras decoradas con columnas exentas adosadas a dos o tres de sus lados, sobre altos zócalos y dispuestas en doble orden de altura, que soportan los arcos formeros y los arcos torales.</p> Tue, 26 Feb 2013 09:16:07 -0800 2013-01-16T11:51:54-08:00 nobody@flickr.com (FèlixGP) tag:flickr.com,2004:/photo/8509773629 Sant Pere de Rodes 8805 (claustre superior) <p>El monestir de Sant Pere de Rodes fou una abadia benedictina de l'antic comtat d'Empúries, dins els límits del bisbat de Girona, situada a l'actual terme municipal del Port de la Selva (Alt Empordà). Fou construït al vessant N de la muntanya de Verdera, en un replà per sota del castell de Verdera, que li donà protecció.<br /> Es desconeix el veritable origen del monestir, la primera documentació de la seva existència data de l'any 878, en què és esmentat com a una simple cel•la monàstica consagrada a sant Pere. No és fins a l'any 945 que és considerat un monestir benedictí independent, regit per un abat. Va arribar al seu màxim esplendor entre els segles XI i XII.<br /> El monestir es construí en terrasses adaptades al pendent de la Verdera. Inclou edificacions de diferents èpoques, des de la seva fundació fins a l'abandonament de l'edifici per part de la comunitat l’any 1793. En el centre del conjunt hi ha dos claustres superposats, disposició afavorida per l’orografia del terreny. L'església, consagrada l'any 1022, és el màxim exponent del conjunt arquitectònic. És un edifici d'estil romànic fortament influït per l'arquitectura tardo romana. Té planta de creu llatina, amb tres absis i amb tres naus cobertes amb volta de canó, que destaquen per la seva estretor, especialment les laterals, i per la seva alçada monumental. Les naus estan separades per pilastres decorades amb columnes exemptes adossades a dos o tres dels seus costats, sobre alts sòcols i disposades en doble ordre d'alçada, que suporten els arcs formers i els arcs torals.<br /> ---------------------------------------------------------------------- --------------------------------------------------------------<br /> El monasterio de Sant Pere de Rodes fue una abadía benedictina del antiguo condado de Empúries, dentro de los límites del obispado de Girona, situada en el actual término municipal de El Port de la Selva (Alt Empordà). Fue construido en la ladera N de la montaña de Verdera, en un rellano por debajo del castillo de Verdera, que le dio protección.<br /> Se desconoce el verdadero origen del monasterio, la primera documentación de su existencia data del año 878, en que es mencionado como una simple celda monástica consagrada a San Pedro. No es hasta el año 945 que es considerado un monasterio benedictino independiente, regido por un abad. Llegó a su máximo esplendor entre los siglos XI y XII.<br /> El monasterio se construyó en terrazas adaptadas a la pendiente de la Verdera. Incluye edificaciones de diferentes épocas, desde su fundación hasta el abandono del edificio por parte de la comunidad en el año 1793. En el centro del conjunto hay dos claustros superpuestos, disposición favorecida por la orografía del terreno. La iglesia, consagrada en el año 1022, es el máximo exponente del conjunto arquitectónico. Es un edificio de estilo románico fuertemente influido por la arquitectura tardo romana. Tiene planta de cruz latina, con tres ábsides y con tres naves cubiertas con bóveda de cañón, que destacan por su estrechez, especialmente las laterales, y por su altura monumental. Las naves están separadas por pilastras decoradas con columnas exentas adosadas a dos o tres de sus lados, sobre altos zócalos y dispuestas en doble orden de altura, que soportan los arcos formeros y los arcos torales.</p> FèlixGP nikon catalonia catalunya costabrava cataluña romanic romanico rodes portdelaselva d90 santperederodes nikkor18200 nikond90 flickraward nikond90club http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/2.0/deed.en http://www.flickr.com/photos/felix2510/8497360399/ <p><a href="http://www.flickr.com/people/felix2510/">FèlixGP</a> posted a photo:</p> <p><a href="http://www.flickr.com/photos/felix2510/8497360399/" title="Llac de Graugés 8971"><img src="http://farm9.staticflickr.com/8379/8497360399_ebe8f5382a_m.jpg" width="240" height="164" alt="Llac de Graugés 8971" /></a></p> <p>L’estany de Graugés es troba a la colònia agrícola de Graugés, en el terme municipal d’Avià, a la comarca del Berguedà i a pocs quilòmetres de la capital, Berga. És un llac artificial d’unes sis hectàrees d’extensió, una profunditat de 2 a 18 metres i una capacitat d’uns 600.000 metres cúbics d’aigua, i que es nodreix de l’aigua de la riera d’Avià. Es va començar a construir el 1887 per iniciativa d’Agustí Rosal i Sala aprofitant una fondalada del terreny i amb un mur de 7 metres d’espessor i 25 d’alçada. Es va trigar 5 anys en construir-lo. A l’entorn del llac s’hi van plantar diferents espècies de plantes i arbres per tal de crear un jardí amb espècies no autòctones com l’erable i el teix que es van aclimatar i s’han anat escampant pels entorns de la riera d’Avià. També hi viuen diferents espècies d’animals a la zona: ànecs, polla d’aigua, amfibis, carpes i lluços de riu, principalment.<br /> ---------------------------------------------------------------------- --------------------------------------------------------------<br /> El estanque de Graugés se encuentra en la colonia agrícola de Graugés, en el término municipal de Avià, en la comarca del Berguedà y a pocos kilómetros de la capital, Berga. Es un lago artificial de unas seis hectáreas de extensión, una profundidad de 2 a 18 metros y una capacidad de unos 600.000 metros cúbicos de agua, y que se nutre del agua de la riera de Avià. Se empezó a construir en 1887 por iniciativa de Agustín Rosal y Sala aprovechando una hondonada del terreno, con un muro de 7 metros de espesor y 25 de altura. Se tardó 5 años en construirlo. En el entorno del lago se plantaron diferentes especies de plantas y árboles para crear un jardín con especies no autóctonas como el arce y el tejo que se aclimataron y se han ido esparciendo por los alrededores del arroyo de Avià. También viven diferentes especies de animales en la zona: patos, polla de agua, anfibios, carpas y lucios, principalmente.</p> Fri, 22 Feb 2013 09:19:40 -0800 2013-01-30T11:38:43-08:00 nobody@flickr.com (FèlixGP) tag:flickr.com,2004:/photo/8497360399 Llac de Graugés 8971 <p>L’estany de Graugés es troba a la colònia agrícola de Graugés, en el terme municipal d’Avià, a la comarca del Berguedà i a pocs quilòmetres de la capital, Berga. És un llac artificial d’unes sis hectàrees d’extensió, una profunditat de 2 a 18 metres i una capacitat d’uns 600.000 metres cúbics d’aigua, i que es nodreix de l’aigua de la riera d’Avià. Es va començar a construir el 1887 per iniciativa d’Agustí Rosal i Sala aprofitant una fondalada del terreny i amb un mur de 7 metres d’espessor i 25 d’alçada. Es va trigar 5 anys en construir-lo. A l’entorn del llac s’hi van plantar diferents espècies de plantes i arbres per tal de crear un jardí amb espècies no autòctones com l’erable i el teix que es van aclimatar i s’han anat escampant pels entorns de la riera d’Avià. També hi viuen diferents espècies d’animals a la zona: ànecs, polla d’aigua, amfibis, carpes i lluços de riu, principalment.<br /> ---------------------------------------------------------------------- --------------------------------------------------------------<br /> El estanque de Graugés se encuentra en la colonia agrícola de Graugés, en el término municipal de Avià, en la comarca del Berguedà y a pocos kilómetros de la capital, Berga. Es un lago artificial de unas seis hectáreas de extensión, una profundidad de 2 a 18 metros y una capacidad de unos 600.000 metros cúbicos de agua, y que se nutre del agua de la riera de Avià. Se empezó a construir en 1887 por iniciativa de Agustín Rosal y Sala aprovechando una hondonada del terreno, con un muro de 7 metros de espesor y 25 de altura. Se tardó 5 años en construirlo. En el entorno del lago se plantaron diferentes especies de plantas y árboles para crear un jardín con especies no autóctonas como el arce y el tejo que se aclimataron y se han ido esparciendo por los alrededores del arroyo de Avià. También viven diferentes especies de animales en la zona: patos, polla de agua, anfibios, carpas y lucios, principalmente.</p> FèlixGP españa spain nikon catalonia catalunya avia bergueda d90 nikkor18200 nikond90 flickraward nikond90club llacdegrauges felixgp grauges felix2510 http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/2.0/deed.en http://www.flickr.com/photos/felix2510/8498465702/ <p><a href="http://www.flickr.com/people/felix2510/">FèlixGP</a> posted a photo:</p> <p><a href="http://www.flickr.com/photos/felix2510/8498465702/" title="Llac de Graugés 8959"><img src="http://farm9.staticflickr.com/8389/8498465702_9e7fdacc73_m.jpg" width="240" height="164" alt="Llac de Graugés 8959" /></a></p> <p>L’estany de Graugés es troba a la colònia agrícola de Graugés, en el terme municipal d’Avià, a la comarca del Berguedà i a pocs quilòmetres de la capital, Berga. És un llac artificial d’unes sis hectàrees d’extensió, una profunditat de 2 a 18 metres i una capacitat d’uns 600.000 metres cúbics d’aigua, i que es nodreix de l’aigua de la riera d’Avià. Es va començar a construir el 1887 per iniciativa d’Agustí Rosal i Sala aprofitant una fondalada del terreny i amb un mur de 7 metres d’espessor i 25 d’alçada. Es va trigar 5 anys en construir-lo. A l’entorn del llac s’hi van plantar diferents espècies de plantes i arbres per tal de crear un jardí amb espècies no autòctones com l’erable i el teix que es van aclimatar i s’han anat escampant pels entorns de la riera d’Avià. També hi viuen diferents espècies d’animals a la zona: ànecs, polla d’aigua, amfibis, carpes i lluços de riu, principalment.<br /> ---------------------------------------------------------------------- --------------------------------------------------------------<br /> El estanque de Graugés se encuentra en la colonia agrícola de Graugés, en el término municipal de Avià, en la comarca del Berguedà y a pocos kilómetros de la capital, Berga. Es un lago artificial de unas seis hectáreas de extensión, una profundidad de 2 a 18 metros y una capacidad de unos 600.000 metros cúbicos de agua, y que se nutre del agua de la riera de Avià. Se empezó a construir en 1887 por iniciativa de Agustín Rosal y Sala aprovechando una hondonada del terreno, con un muro de 7 metros de espesor y 25 de altura. Se tardó 5 años en construirlo. En el entorno del lago se plantaron diferentes especies de plantas y árboles para crear un jardín con especies no autóctonas como el arce y el tejo que se aclimataron y se han ido esparciendo por los alrededores del arroyo de Avià. También viven diferentes especies de animales en la zona: patos, polla de agua, anfibios, carpas y lucios, principalmente.</p> Fri, 22 Feb 2013 09:19:39 -0800 2013-01-30T11:33:51-08:00 nobody@flickr.com (FèlixGP) tag:flickr.com,2004:/photo/8498465702 Llac de Graugés 8959 <p>L’estany de Graugés es troba a la colònia agrícola de Graugés, en el terme municipal d’Avià, a la comarca del Berguedà i a pocs quilòmetres de la capital, Berga. És un llac artificial d’unes sis hectàrees d’extensió, una profunditat de 2 a 18 metres i una capacitat d’uns 600.000 metres cúbics d’aigua, i que es nodreix de l’aigua de la riera d’Avià. Es va començar a construir el 1887 per iniciativa d’Agustí Rosal i Sala aprofitant una fondalada del terreny i amb un mur de 7 metres d’espessor i 25 d’alçada. Es va trigar 5 anys en construir-lo. A l’entorn del llac s’hi van plantar diferents espècies de plantes i arbres per tal de crear un jardí amb espècies no autòctones com l’erable i el teix que es van aclimatar i s’han anat escampant pels entorns de la riera d’Avià. També hi viuen diferents espècies d’animals a la zona: ànecs, polla d’aigua, amfibis, carpes i lluços de riu, principalment.<br /> ---------------------------------------------------------------------- --------------------------------------------------------------<br /> El estanque de Graugés se encuentra en la colonia agrícola de Graugés, en el término municipal de Avià, en la comarca del Berguedà y a pocos kilómetros de la capital, Berga. Es un lago artificial de unas seis hectáreas de extensión, una profundidad de 2 a 18 metros y una capacidad de unos 600.000 metros cúbicos de agua, y que se nutre del agua de la riera de Avià. Se empezó a construir en 1887 por iniciativa de Agustín Rosal y Sala aprovechando una hondonada del terreno, con un muro de 7 metros de espesor y 25 de altura. Se tardó 5 años en construirlo. En el entorno del lago se plantaron diferentes especies de plantas y árboles para crear un jardín con especies no autóctonas como el arce y el tejo que se aclimataron y se han ido esparciendo por los alrededores del arroyo de Avià. También viven diferentes especies de animales en la zona: patos, polla de agua, anfibios, carpas y lucios, principalmente.</p> FèlixGP españa spain nikon catalonia catalunya avia bergueda d90 nikkor18200 nikond90 flickraward nikond90club llacdegrauges felixgp grauges felix2510 http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/2.0/deed.en http://www.flickr.com/photos/felix2510/8492170480/ <p><a href="http://www.flickr.com/people/felix2510/">FèlixGP</a> posted a photo:</p> <p><a href="http://www.flickr.com/photos/felix2510/8492170480/" title="Sant Pere de Rodes 8802 (claustre superior)"><img src="http://farm9.staticflickr.com/8371/8492170480_a959acfd3d_m.jpg" width="240" height="172" alt="Sant Pere de Rodes 8802 (claustre superior)" /></a></p> <p>El monestir de Sant Pere de Rodes fou una abadia benedictina de l'antic comtat d'Empúries, dins els límits del bisbat de Girona, situada a l'actual terme municipal del Port de la Selva (Alt Empordà). Fou construït al vessant N de la muntanya de Verdera, en un replà per sota del castell de Verdera, que li donà protecció.<br /> Es desconeix el veritable origen del monestir, la primera documentació de la seva existència data de l'any 878, en què és esmentat com a una simple cel•la monàstica consagrada a sant Pere. No és fins a l'any 945 que és considerat un monestir benedictí independent, regit per un abat. Va arribar al seu màxim esplendor entre els segles XI i XII.<br /> El monestir es construí en terrasses adaptades al pendent de la Verdera. Inclou edificacions de diferents èpoques, des de la seva fundació fins a l'abandonament de l'edifici per part de la comunitat l’any 1793. En el centre del conjunt hi ha dos claustres superposats, disposició afavorida per l’orografia del terreny. L'església, consagrada l'any 1022, és el màxim exponent del conjunt arquitectònic. És un edifici d'estil romànic fortament influït per l'arquitectura tardo romana. Té planta de creu llatina, amb tres absis i amb tres naus cobertes amb volta de canó, que destaquen per la seva estretor, especialment les laterals, i per la seva alçada monumental. Les naus estan separades per pilastres decorades amb columnes exemptes adossades a dos o tres dels seus costats, sobre alts sòcols i disposades en doble ordre d'alçada, que suporten els arcs formers i els arcs torals.<br /> ---------------------------------------------------------------------- --------------------------------------------------------------<br /> El monasterio de Sant Pere de Rodes fue una abadía benedictina del antiguo condado de Empúries, dentro de los límites del obispado de Girona, situada en el actual término municipal de El Port de la Selva (Alt Empordà). Fue construido en la ladera N de la montaña de Verdera, en un rellano por debajo del castillo de Verdera, que le dio protección.<br /> Se desconoce el verdadero origen del monasterio, la primera documentación de su existencia data del año 878, en que es mencionado como una simple celda monástica consagrada a San Pedro. No es hasta el año 945 que es considerado un monasterio benedictino independiente, regido por un abad. Llegó a su máximo esplendor entre los siglos XI y XII.<br /> El monasterio se construyó en terrazas adaptadas a la pendiente de la Verdera. Incluye edificaciones de diferentes épocas, desde su fundación hasta el abandono del edificio por parte de la comunidad en el año 1793. En el centro del conjunto hay dos claustros superpuestos, disposición favorecida por la orografía del terreno. La iglesia, consagrada en el año 1022, es el máximo exponente del conjunto arquitectónico. Es un edificio de estilo románico fuertemente influido por la arquitectura tardo romana. Tiene planta de cruz latina, con tres ábsides y con tres naves cubiertas con bóveda de cañón, que destacan por su estrechez, especialmente las laterales, y por su altura monumental. Las naves están separadas por pilastras decoradas con columnas exentas adosadas a dos o tres de sus lados, sobre altos zócalos y dispuestas en doble orden de altura, que soportan los arcos formeros y los arcos torales.</p> Wed, 20 Feb 2013 03:30:04 -0800 2013-01-16T11:50:38-08:00 nobody@flickr.com (FèlixGP) tag:flickr.com,2004:/photo/8492170480 Sant Pere de Rodes 8802 (claustre superior) <p>El monestir de Sant Pere de Rodes fou una abadia benedictina de l'antic comtat d'Empúries, dins els límits del bisbat de Girona, situada a l'actual terme municipal del Port de la Selva (Alt Empordà). Fou construït al vessant N de la muntanya de Verdera, en un replà per sota del castell de Verdera, que li donà protecció.<br /> Es desconeix el veritable origen del monestir, la primera documentació de la seva existència data de l'any 878, en què és esmentat com a una simple cel•la monàstica consagrada a sant Pere. No és fins a l'any 945 que és considerat un monestir benedictí independent, regit per un abat. Va arribar al seu màxim esplendor entre els segles XI i XII.<br /> El monestir es construí en terrasses adaptades al pendent de la Verdera. Inclou edificacions de diferents èpoques, des de la seva fundació fins a l'abandonament de l'edifici per part de la comunitat l’any 1793. En el centre del conjunt hi ha dos claustres superposats, disposició afavorida per l’orografia del terreny. L'església, consagrada l'any 1022, és el màxim exponent del conjunt arquitectònic. És un edifici d'estil romànic fortament influït per l'arquitectura tardo romana. Té planta de creu llatina, amb tres absis i amb tres naus cobertes amb volta de canó, que destaquen per la seva estretor, especialment les laterals, i per la seva alçada monumental. Les naus estan separades per pilastres decorades amb columnes exemptes adossades a dos o tres dels seus costats, sobre alts sòcols i disposades en doble ordre d'alçada, que suporten els arcs formers i els arcs torals.<br /> ---------------------------------------------------------------------- --------------------------------------------------------------<br /> El monasterio de Sant Pere de Rodes fue una abadía benedictina del antiguo condado de Empúries, dentro de los límites del obispado de Girona, situada en el actual término municipal de El Port de la Selva (Alt Empordà). Fue construido en la ladera N de la montaña de Verdera, en un rellano por debajo del castillo de Verdera, que le dio protección.<br /> Se desconoce el verdadero origen del monasterio, la primera documentación de su existencia data del año 878, en que es mencionado como una simple celda monástica consagrada a San Pedro. No es hasta el año 945 que es considerado un monasterio benedictino independiente, regido por un abad. Llegó a su máximo esplendor entre los siglos XI y XII.<br /> El monasterio se construyó en terrazas adaptadas a la pendiente de la Verdera. Incluye edificaciones de diferentes épocas, desde su fundación hasta el abandono del edificio por parte de la comunidad en el año 1793. En el centro del conjunto hay dos claustros superpuestos, disposición favorecida por la orografía del terreno. La iglesia, consagrada en el año 1022, es el máximo exponente del conjunto arquitectónico. Es un edificio de estilo románico fuertemente influido por la arquitectura tardo romana. Tiene planta de cruz latina, con tres ábsides y con tres naves cubiertas con bóveda de cañón, que destacan por su estrechez, especialmente las laterales, y por su altura monumental. Las naves están separadas por pilastras decoradas con columnas exentas adosadas a dos o tres de sus lados, sobre altos zócalos y dispuestas en doble orden de altura, que soportan los arcos formeros y los arcos torales.</p> FèlixGP nikon catalonia catalunya costabrava cataluña romanic romanico rodes portdelaselva d90 santperederodes nikkor18200 nikond90 flickraward nikond90club http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/2.0/deed.en http://www.flickr.com/photos/felix2510/8492171582/ <p><a href="http://www.flickr.com/people/felix2510/">FèlixGP</a> posted a photo:</p> <p><a href="http://www.flickr.com/photos/felix2510/8492171582/" title="Sant Pere de Rodes 8798 (claustre inferior)"><img src="http://farm9.staticflickr.com/8096/8492171582_fbba5f5f56_m.jpg" width="240" height="173" alt="Sant Pere de Rodes 8798 (claustre inferior)" /></a></p> <p>El monestir de Sant Pere de Rodes fou una abadia benedictina de l'antic comtat d'Empúries, dins els límits del bisbat de Girona, situada a l'actual terme municipal del Port de la Selva (Alt Empordà). Fou construït al vessant N de la muntanya de Verdera, en un replà per sota del castell de Verdera, que li donà protecció.<br /> Es desconeix el veritable origen del monestir, la primera documentació de la seva existència data de l'any 878, en què és esmentat com a una simple cel•la monàstica consagrada a sant Pere. No és fins a l'any 945 que és considerat un monestir benedictí independent, regit per un abat. Va arribar al seu màxim esplendor entre els segles XI i XII.<br /> El monestir es construí en terrasses adaptades al pendent de la Verdera. Inclou edificacions de diferents èpoques, des de la seva fundació fins a l'abandonament de l'edifici per part de la comunitat l’any 1793. En el centre del conjunt hi ha dos claustres superposats, disposició afavorida per l’orografia del terreny. L'església, consagrada l'any 1022, és el màxim exponent del conjunt arquitectònic. És un edifici d'estil romànic fortament influït per l'arquitectura tardo romana. Té planta de creu llatina, amb tres absis i amb tres naus cobertes amb volta de canó, que destaquen per la seva estretor, especialment les laterals, i per la seva alçada monumental. Les naus estan separades per pilastres decorades amb columnes exemptes adossades a dos o tres dels seus costats, sobre alts sòcols i disposades en doble ordre d'alçada, que suporten els arcs formers i els arcs torals.<br /> ---------------------------------------------------------------------- --------------------------------------------------------------<br /> El monasterio de Sant Pere de Rodes fue una abadía benedictina del antiguo condado de Empúries, dentro de los límites del obispado de Girona, situada en el actual término municipal de El Port de la Selva (Alt Empordà). Fue construido en la ladera N de la montaña de Verdera, en un rellano por debajo del castillo de Verdera, que le dio protección.<br /> Se desconoce el verdadero origen del monasterio, la primera documentación de su existencia data del año 878, en que es mencionado como una simple celda monástica consagrada a San Pedro. No es hasta el año 945 que es considerado un monasterio benedictino independiente, regido por un abad. Llegó a su máximo esplendor entre los siglos XI y XII.<br /> El monasterio se construyó en terrazas adaptadas a la pendiente de la Verdera. Incluye edificaciones de diferentes épocas, desde su fundación hasta el abandono del edificio por parte de la comunidad en el año 1793. En el centro del conjunto hay dos claustros superpuestos, disposición favorecida por la orografía del terreno. La iglesia, consagrada en el año 1022, es el máximo exponente del conjunto arquitectónico. Es un edificio de estilo románico fuertemente influido por la arquitectura tardo romana. Tiene planta de cruz latina, con tres ábsides y con tres naves cubiertas con bóveda de cañón, que destacan por su estrechez, especialmente las laterales, y por su altura monumental. Las naves están separadas por pilastras decoradas con columnas exentas adosadas a dos o tres de sus lados, sobre altos zócalos y dispuestas en doble orden de altura, que soportan los arcos formeros y los arcos torales.</p> Wed, 20 Feb 2013 03:30:03 -0800 2013-01-16T11:48:06-08:00 nobody@flickr.com (FèlixGP) tag:flickr.com,2004:/photo/8492171582 Sant Pere de Rodes 8798 (claustre inferior) <p>El monestir de Sant Pere de Rodes fou una abadia benedictina de l'antic comtat d'Empúries, dins els límits del bisbat de Girona, situada a l'actual terme municipal del Port de la Selva (Alt Empordà). Fou construït al vessant N de la muntanya de Verdera, en un replà per sota del castell de Verdera, que li donà protecció.<br /> Es desconeix el veritable origen del monestir, la primera documentació de la seva existència data de l'any 878, en què és esmentat com a una simple cel•la monàstica consagrada a sant Pere. No és fins a l'any 945 que és considerat un monestir benedictí independent, regit per un abat. Va arribar al seu màxim esplendor entre els segles XI i XII.<br /> El monestir es construí en terrasses adaptades al pendent de la Verdera. Inclou edificacions de diferents èpoques, des de la seva fundació fins a l'abandonament de l'edifici per part de la comunitat l’any 1793. En el centre del conjunt hi ha dos claustres superposats, disposició afavorida per l’orografia del terreny. L'església, consagrada l'any 1022, és el màxim exponent del conjunt arquitectònic. És un edifici d'estil romànic fortament influït per l'arquitectura tardo romana. Té planta de creu llatina, amb tres absis i amb tres naus cobertes amb volta de canó, que destaquen per la seva estretor, especialment les laterals, i per la seva alçada monumental. Les naus estan separades per pilastres decorades amb columnes exemptes adossades a dos o tres dels seus costats, sobre alts sòcols i disposades en doble ordre d'alçada, que suporten els arcs formers i els arcs torals.<br /> ---------------------------------------------------------------------- --------------------------------------------------------------<br /> El monasterio de Sant Pere de Rodes fue una abadía benedictina del antiguo condado de Empúries, dentro de los límites del obispado de Girona, situada en el actual término municipal de El Port de la Selva (Alt Empordà). Fue construido en la ladera N de la montaña de Verdera, en un rellano por debajo del castillo de Verdera, que le dio protección.<br /> Se desconoce el verdadero origen del monasterio, la primera documentación de su existencia data del año 878, en que es mencionado como una simple celda monástica consagrada a San Pedro. No es hasta el año 945 que es considerado un monasterio benedictino independiente, regido por un abad. Llegó a su máximo esplendor entre los siglos XI y XII.<br /> El monasterio se construyó en terrazas adaptadas a la pendiente de la Verdera. Incluye edificaciones de diferentes épocas, desde su fundación hasta el abandono del edificio por parte de la comunidad en el año 1793. En el centro del conjunto hay dos claustros superpuestos, disposición favorecida por la orografía del terreno. La iglesia, consagrada en el año 1022, es el máximo exponente del conjunto arquitectónico. Es un edificio de estilo románico fuertemente influido por la arquitectura tardo romana. Tiene planta de cruz latina, con tres ábsides y con tres naves cubiertas con bóveda de cañón, que destacan por su estrechez, especialmente las laterales, y por su altura monumental. Las naves están separadas por pilastras decoradas con columnas exentas adosadas a dos o tres de sus lados, sobre altos zócalos y dispuestas en doble orden de altura, que soportan los arcos formeros y los arcos torales.</p> FèlixGP nikon catalonia catalunya costabrava cataluña romanic romanico rodes portdelaselva d90 santperederodes nikkor18200 nikond90 flickraward nikond90club http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/2.0/deed.en http://www.flickr.com/photos/felix2510/8475067659/ <p><a href="http://www.flickr.com/people/felix2510/">FèlixGP</a> posted a photo:</p> <p><a href="http://www.flickr.com/photos/felix2510/8475067659/" title="LLac de Grauges 8949"><img src="http://farm9.staticflickr.com/8243/8475067659_f82fde6fc3_m.jpg" width="240" height="164" alt="LLac de Grauges 8949" /></a></p> <p>L’estany de Graugés es troba a la colònia agrícola de Graugés, en el terme municipal d’Avià, a la comarca del Berguedà i a pocs quilòmetres de la capital, Berga. És un llac artificial d’unes sis hectàrees d’extensió, una profunditat de 2 a 18 metres i una capacitat d’uns 600.000 metres cúbics d’aigua, i que es nodreix de l’aigua de la riera d’Avià. Es va començar a construir el 1887 per iniciativa d’Agustí Rosal i Sala aprofitant una fondalada del terreny i amb un mur de 7 metres d’espessor i 25 d’alçada. Es va trigar 5 anys en construir-lo. A l’entorn del llac s’hi van plantar diferents espècies de plantes i arbres per tal de crear un jardí amb espècies no autòctones com l’erable i el teix que es van aclimatar i s’han anat escampant pels entorns de la riera d’Avià. També hi viuen diferents espècies d’animals a la zona: ànecs, polla d’aigua, amfibis, carpes i lluços de riu, principalment.<br /> ---------------------------------------------------------------------- --------------------------------------------------------------<br /> El estanque de Graugés se encuentra en la colonia agrícola de Graugés, en el término municipal de Avià, en la comarca del Berguedà y a pocos kilómetros de la capital, Berga. Es un lago artificial de unas seis hectáreas de extensión, una profundidad de 2 a 18 metros y una capacidad de unos 600.000 metros cúbicos de agua, y que se nutre del agua de la riera de Avià. Se empezó a construir en 1887 por iniciativa de Agustín Rosal y Sala aprovechando una hondonada del terreno, con un muro de 7 metros de espesor y 25 de altura. Se tardó 5 años en construirlo. En el entorno del lago se plantaron diferentes especies de plantas y árboles para crear un jardín con especies no autóctonas como el arce y el tejo que se aclimataron y se han ido esparciendo por los alrededores del arroyo de Avià. También viven diferentes especies de animales en la zona: patos, polla de agua, anfibios, carpas y lucios, principalmente.</p> Fri, 15 Feb 2013 04:15:24 -0800 2013-01-30T11:25:24-08:00 nobody@flickr.com (FèlixGP) tag:flickr.com,2004:/photo/8475067659 LLac de Grauges 8949 <p>L’estany de Graugés es troba a la colònia agrícola de Graugés, en el terme municipal d’Avià, a la comarca del Berguedà i a pocs quilòmetres de la capital, Berga. És un llac artificial d’unes sis hectàrees d’extensió, una profunditat de 2 a 18 metres i una capacitat d’uns 600.000 metres cúbics d’aigua, i que es nodreix de l’aigua de la riera d’Avià. Es va començar a construir el 1887 per iniciativa d’Agustí Rosal i Sala aprofitant una fondalada del terreny i amb un mur de 7 metres d’espessor i 25 d’alçada. Es va trigar 5 anys en construir-lo. A l’entorn del llac s’hi van plantar diferents espècies de plantes i arbres per tal de crear un jardí amb espècies no autòctones com l’erable i el teix que es van aclimatar i s’han anat escampant pels entorns de la riera d’Avià. També hi viuen diferents espècies d’animals a la zona: ànecs, polla d’aigua, amfibis, carpes i lluços de riu, principalment.<br /> ---------------------------------------------------------------------- --------------------------------------------------------------<br /> El estanque de Graugés se encuentra en la colonia agrícola de Graugés, en el término municipal de Avià, en la comarca del Berguedà y a pocos kilómetros de la capital, Berga. Es un lago artificial de unas seis hectáreas de extensión, una profundidad de 2 a 18 metros y una capacidad de unos 600.000 metros cúbicos de agua, y que se nutre del agua de la riera de Avià. Se empezó a construir en 1887 por iniciativa de Agustín Rosal y Sala aprovechando una hondonada del terreno, con un muro de 7 metros de espesor y 25 de altura. Se tardó 5 años en construirlo. En el entorno del lago se plantaron diferentes especies de plantas y árboles para crear un jardín con especies no autóctonas como el arce y el tejo que se aclimataron y se han ido esparciendo por los alrededores del arroyo de Avià. También viven diferentes especies de animales en la zona: patos, polla de agua, anfibios, carpas y lucios, principalmente.</p> FèlixGP españa spain nikon catalonia catalunya avia bergueda d90 nikkor18200 nikond90 flickraward nikond90club llacdegrauges felixgp grauges felix2510 http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/2.0/deed.en http://www.flickr.com/photos/felix2510/8476153444/ <p><a href="http://www.flickr.com/people/felix2510/">FèlixGP</a> posted a photo:</p> <p><a href="http://www.flickr.com/photos/felix2510/8476153444/" title="Llac de Graugés 8956"><img src="http://farm9.staticflickr.com/8387/8476153444_0fce536351_m.jpg" width="164" height="240" alt="Llac de Graugés 8956" /></a></p> <p>L’estany de Graugés es troba a la colònia agrícola de Graugés, en el terme municipal d’Avià, a la comarca del Berguedà i a pocs quilòmetres de la capital, Berga. És un llac artificial d’unes sis hectàrees d’extensió, una profunditat de 2 a 18 metres i una capacitat d’uns 600.000 metres cúbics d’aigua, i que es nodreix de l’aigua de la riera d’Avià. Es va començar a construir el 1887 per iniciativa d’Agustí Rosal i Sala aprofitant una fondalada del terreny i amb un mur de 7 metres d’espessor i 25 d’alçada. Es va trigar 5 anys en construir-lo. A l’entorn del llac s’hi van plantar diferents espècies de plantes i arbres per tal de crear un jardí amb espècies no autòctones com l’erable i el teix que es van aclimatar i s’han anat escampant pels entorns de la riera d’Avià. També hi viuen diferents espècies d’animals a la zona: ànecs, polla d’aigua, amfibis, carpes i lluços de riu, principalment.<br /> ---------------------------------------------------------------------- --------------------------------------------------------------<br /> El estanque de Graugés se encuentra en la colonia agrícola de Graugés, en el término municipal de Avià, en la comarca del Berguedà y a pocos kilómetros de la capital, Berga. Es un lago artificial de unas seis hectáreas de extensión, una profundidad de 2 a 18 metros y una capacidad de unos 600.000 metros cúbicos de agua, y que se nutre del agua de la riera de Avià. Se empezó a construir en 1887 por iniciativa de Agustín Rosal y Sala aprovechando una hondonada del terreno, con un muro de 7 metros de espesor y 25 de altura. Se tardó 5 años en construirlo. En el entorno del lago se plantaron diferentes especies de plantas y árboles para crear un jardín con especies no autóctonas como el arce y el tejo que se aclimataron y se han ido esparciendo por los alrededores del arroyo de Avià. También viven diferentes especies de animales en la zona: patos, polla de agua, anfibios, carpas y lucios, principalmente.</p> Fri, 15 Feb 2013 04:15:24 -0800 2013-01-30T11:30:26-08:00 nobody@flickr.com (FèlixGP) tag:flickr.com,2004:/photo/8476153444 Llac de Graugés 8956 <p>L’estany de Graugés es troba a la colònia agrícola de Graugés, en el terme municipal d’Avià, a la comarca del Berguedà i a pocs quilòmetres de la capital, Berga. És un llac artificial d’unes sis hectàrees d’extensió, una profunditat de 2 a 18 metres i una capacitat d’uns 600.000 metres cúbics d’aigua, i que es nodreix de l’aigua de la riera d’Avià. Es va començar a construir el 1887 per iniciativa d’Agustí Rosal i Sala aprofitant una fondalada del terreny i amb un mur de 7 metres d’espessor i 25 d’alçada. Es va trigar 5 anys en construir-lo. A l’entorn del llac s’hi van plantar diferents espècies de plantes i arbres per tal de crear un jardí amb espècies no autòctones com l’erable i el teix que es van aclimatar i s’han anat escampant pels entorns de la riera d’Avià. També hi viuen diferents espècies d’animals a la zona: ànecs, polla d’aigua, amfibis, carpes i lluços de riu, principalment.<br /> ---------------------------------------------------------------------- --------------------------------------------------------------<br /> El estanque de Graugés se encuentra en la colonia agrícola de Graugés, en el término municipal de Avià, en la comarca del Berguedà y a pocos kilómetros de la capital, Berga. Es un lago artificial de unas seis hectáreas de extensión, una profundidad de 2 a 18 metros y una capacidad de unos 600.000 metros cúbicos de agua, y que se nutre del agua de la riera de Avià. Se empezó a construir en 1887 por iniciativa de Agustín Rosal y Sala aprovechando una hondonada del terreno, con un muro de 7 metros de espesor y 25 de altura. Se tardó 5 años en construirlo. En el entorno del lago se plantaron diferentes especies de plantas y árboles para crear un jardín con especies no autóctonas como el arce y el tejo que se aclimataron y se han ido esparciendo por los alrededores del arroyo de Avià. También viven diferentes especies de animales en la zona: patos, polla de agua, anfibios, carpas y lucios, principalmente.</p> FèlixGP españa spain nikon catalonia catalunya avia bergueda d90 nikkor18200 nikond90 flickraward nikond90club llacdegrauges felixgp grauges felix2510 http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/2.0/deed.en http://www.flickr.com/photos/felix2510/8454865597/ <p><a href="http://www.flickr.com/people/felix2510/">FèlixGP</a> posted a photo:</p> <p><a href="http://www.flickr.com/photos/felix2510/8454865597/" title="Sant Pere de Rodes 8790"><img src="http://farm9.staticflickr.com/8250/8454865597_91a1308a10_m.jpg" width="157" height="240" alt="Sant Pere de Rodes 8790" /></a></p> <p>El monestir de Sant Pere de Rodes fou una abadia benedictina de l'antic comtat d'Empúries, dins els límits del bisbat de Girona, situada a l'actual terme municipal del Port de la Selva (Alt Empordà). Fou construït al vessant N de la muntanya de Verdera, en un replà per sota del castell de Verdera, que li donà protecció.<br /> Es desconeix el veritable origen del monestir, la primera documentació de la seva existència data de l'any 878, en què és esmentat com a una simple cel•la monàstica consagrada a sant Pere. No és fins a l'any 945 que és considerat un monestir benedictí independent, regit per un abat. Va arribar al seu màxim esplendor entre els segles XI i XII.<br /> El monestir es construí en terrasses adaptades al pendent de la Verdera. Inclou edificacions de diferents èpoques, des de la seva fundació fins a l'abandonament de l'edifici per part de la comunitat l’any 1793. En el centre del conjunt hi ha dos claustres superposats, disposició afavorida per l’orografia del terreny. L'església, consagrada l'any 1022, és el màxim exponent del conjunt arquitectònic. És un edifici d'estil romànic fortament influït per l'arquitectura tardo romana. Té planta de creu llatina, amb tres absis i amb tres naus cobertes amb volta de canó, que destaquen per la seva estretor, especialment les laterals, i per la seva alçada monumental. Les naus estan separades per pilastres decorades amb columnes exemptes adossades a dos o tres dels seus costats, sobre alts sòcols i disposades en doble ordre d'alçada, que suporten els arcs formers i els arcs torals.<br /> ---------------------------------------------------------------------- --------------------------------------------------------------<br /> El monasterio de Sant Pere de Rodes fue una abadía benedictina del antiguo condado de Empúries, dentro de los límites del obispado de Girona, situada en el actual término municipal de El Port de la Selva (Alt Empordà). Fue construido en la ladera N de la montaña de Verdera, en un rellano por debajo del castillo de Verdera, que le dio protección.<br /> Se desconoce el verdadero origen del monasterio, la primera documentación de su existencia data del año 878, en que es mencionado como una simple celda monástica consagrada a San Pedro. No es hasta el año 945 que es considerado un monasterio benedictino independiente, regido por un abad. Llegó a su máximo esplendor entre los siglos XI y XII.<br /> El monasterio se construyó en terrazas adaptadas a la pendiente de la Verdera. Incluye edificaciones de diferentes épocas, desde su fundación hasta el abandono del edificio por parte de la comunidad en el año 1793. En el centro del conjunto hay dos claustros superpuestos, disposición favorecida por la orografía del terreno. La iglesia, consagrada en el año 1022, es el máximo exponente del conjunto arquitectónico. Es un edificio de estilo románico fuertemente influido por la arquitectura tardo romana. Tiene planta de cruz latina, con tres ábsides y con tres naves cubiertas con bóveda de cañón, que destacan por su estrechez, especialmente las laterales, y por su altura monumental. Las naves están separadas por pilastras decoradas con columnas exentas adosadas a dos o tres de sus lados, sobre altos zócalos y dispuestas en doble orden de altura, que soportan los arcos formeros y los arcos torales.</p> Fri, 08 Feb 2013 04:18:21 -0800 2013-01-16T11:41:42-08:00 nobody@flickr.com (FèlixGP) tag:flickr.com,2004:/photo/8454865597 Sant Pere de Rodes 8790 <p>El monestir de Sant Pere de Rodes fou una abadia benedictina de l'antic comtat d'Empúries, dins els límits del bisbat de Girona, situada a l'actual terme municipal del Port de la Selva (Alt Empordà). Fou construït al vessant N de la muntanya de Verdera, en un replà per sota del castell de Verdera, que li donà protecció.<br /> Es desconeix el veritable origen del monestir, la primera documentació de la seva existència data de l'any 878, en què és esmentat com a una simple cel•la monàstica consagrada a sant Pere. No és fins a l'any 945 que és considerat un monestir benedictí independent, regit per un abat. Va arribar al seu màxim esplendor entre els segles XI i XII.<br /> El monestir es construí en terrasses adaptades al pendent de la Verdera. Inclou edificacions de diferents èpoques, des de la seva fundació fins a l'abandonament de l'edifici per part de la comunitat l’any 1793. En el centre del conjunt hi ha dos claustres superposats, disposició afavorida per l’orografia del terreny. L'església, consagrada l'any 1022, és el màxim exponent del conjunt arquitectònic. És un edifici d'estil romànic fortament influït per l'arquitectura tardo romana. Té planta de creu llatina, amb tres absis i amb tres naus cobertes amb volta de canó, que destaquen per la seva estretor, especialment les laterals, i per la seva alçada monumental. Les naus estan separades per pilastres decorades amb columnes exemptes adossades a dos o tres dels seus costats, sobre alts sòcols i disposades en doble ordre d'alçada, que suporten els arcs formers i els arcs torals.<br /> ---------------------------------------------------------------------- --------------------------------------------------------------<br /> El monasterio de Sant Pere de Rodes fue una abadía benedictina del antiguo condado de Empúries, dentro de los límites del obispado de Girona, situada en el actual término municipal de El Port de la Selva (Alt Empordà). Fue construido en la ladera N de la montaña de Verdera, en un rellano por debajo del castillo de Verdera, que le dio protección.<br /> Se desconoce el verdadero origen del monasterio, la primera documentación de su existencia data del año 878, en que es mencionado como una simple celda monástica consagrada a San Pedro. No es hasta el año 945 que es considerado un monasterio benedictino independiente, regido por un abad. Llegó a su máximo esplendor entre los siglos XI y XII.<br /> El monasterio se construyó en terrazas adaptadas a la pendiente de la Verdera. Incluye edificaciones de diferentes épocas, desde su fundación hasta el abandono del edificio por parte de la comunidad en el año 1793. En el centro del conjunto hay dos claustros superpuestos, disposición favorecida por la orografía del terreno. La iglesia, consagrada en el año 1022, es el máximo exponente del conjunto arquitectónico. Es un edificio de estilo románico fuertemente influido por la arquitectura tardo romana. Tiene planta de cruz latina, con tres ábsides y con tres naves cubiertas con bóveda de cañón, que destacan por su estrechez, especialmente las laterales, y por su altura monumental. Las naves están separadas por pilastras decoradas con columnas exentas adosadas a dos o tres de sus lados, sobre altos zócalos y dispuestas en doble orden de altura, que soportan los arcos formeros y los arcos torales.</p> FèlixGP nikon catalonia catalunya costabrava cataluña romanic romanico rodes portdelaselva d90 santperederodes nikkor18200 nikond90 flickraward nikond90club http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/2.0/deed.en http://www.flickr.com/photos/felix2510/8452233409/ <p><a href="http://www.flickr.com/people/felix2510/">FèlixGP</a> posted a photo:</p> <p><a href="http://www.flickr.com/photos/felix2510/8452233409/" title="Llac de Graugés 8925"><img src="http://farm9.staticflickr.com/8109/8452233409_aee57a1647_m.jpg" width="240" height="164" alt="Llac de Graugés 8925" /></a></p> <p>L’estany de Graugés es troba a la colònia agrícola de Graugés, en el terme municipal d’Avià, a la comarca del Berguedà i a pocs quilòmetres de la capital, Berga. És un llac artificial d’unes sis hectàrees d’extensió, una profunditat de 2 a 18 metres i una capacitat d’uns 600.000 metres cúbics d’aigua, i que es nodreix de l’aigua de la riera d’Avià. Es va començar a construir el 1887 per iniciativa d’Agustí Rosal i Sala aprofitant una fondalada del terreny i amb un mur de 7 metres d’espessor i 25 d’alçada. Es va trigar 5 anys en construir-lo. A l’entorn del llac s’hi van plantar diferents espècies de plantes i arbres per tal de crear un jardí amb espècies no autòctones com l’erable i el teix que es van aclimatar i s’han anat escampant pels entorns de la riera d’Avià. També hi viuen diferents espècies d’animals a la zona: ànecs, polla d’aigua, amfibis, carpes i lluços de riu, principalment.<br /> ---------------------------------------------------------------------- --------------------------------------------------------------<br /> El estanque de Graugés se encuentra en la colonia agrícola de Graugés, en el término municipal de Avià, en la comarca del Berguedà y a pocos kilómetros de la capital, Berga. Es un lago artificial de unas seis hectáreas de extensión, una profundidad de 2 a 18 metros y una capacidad de unos 600.000 metros cúbicos de agua, y que se nutre del agua de la riera de Avià. Se empezó a construir en 1887 por iniciativa de Agustín Rosal y Sala aprovechando una hondonada del terreno, con un muro de 7 metros de espesor y 25 de altura. Se tardó 5 años en construirlo. En el entorno del lago se plantaron diferentes especies de plantas y árboles para crear un jardín con especies no autóctonas como el arce y el tejo que se aclimataron y se han ido esparciendo por los alrededores del arroyo de Avià. También viven diferentes especies de animales en la zona: patos, polla de agua, anfibios, carpas y lucios, principalmente.</p> Thu, 07 Feb 2013 04:08:58 -0800 2013-01-30T11:07:58-08:00 nobody@flickr.com (FèlixGP) tag:flickr.com,2004:/photo/8452233409 Llac de Graugés 8925 <p>L’estany de Graugés es troba a la colònia agrícola de Graugés, en el terme municipal d’Avià, a la comarca del Berguedà i a pocs quilòmetres de la capital, Berga. És un llac artificial d’unes sis hectàrees d’extensió, una profunditat de 2 a 18 metres i una capacitat d’uns 600.000 metres cúbics d’aigua, i que es nodreix de l’aigua de la riera d’Avià. Es va començar a construir el 1887 per iniciativa d’Agustí Rosal i Sala aprofitant una fondalada del terreny i amb un mur de 7 metres d’espessor i 25 d’alçada. Es va trigar 5 anys en construir-lo. A l’entorn del llac s’hi van plantar diferents espècies de plantes i arbres per tal de crear un jardí amb espècies no autòctones com l’erable i el teix que es van aclimatar i s’han anat escampant pels entorns de la riera d’Avià. També hi viuen diferents espècies d’animals a la zona: ànecs, polla d’aigua, amfibis, carpes i lluços de riu, principalment.<br /> ---------------------------------------------------------------------- --------------------------------------------------------------<br /> El estanque de Graugés se encuentra en la colonia agrícola de Graugés, en el término municipal de Avià, en la comarca del Berguedà y a pocos kilómetros de la capital, Berga. Es un lago artificial de unas seis hectáreas de extensión, una profundidad de 2 a 18 metros y una capacidad de unos 600.000 metros cúbicos de agua, y que se nutre del agua de la riera de Avià. Se empezó a construir en 1887 por iniciativa de Agustín Rosal y Sala aprovechando una hondonada del terreno, con un muro de 7 metros de espesor y 25 de altura. Se tardó 5 años en construirlo. En el entorno del lago se plantaron diferentes especies de plantas y árboles para crear un jardín con especies no autóctonas como el arce y el tejo que se aclimataron y se han ido esparciendo por los alrededores del arroyo de Avià. También viven diferentes especies de animales en la zona: patos, polla de agua, anfibios, carpas y lucios, principalmente.</p> FèlixGP españa spain nikon catalonia catalunya avia bergueda d90 nikkor18200 nikond90 flickraward nikond90club llacdegrauges felixgp grauges felix2510 http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/2.0/deed.en http://www.flickr.com/photos/felix2510/8453324576/ <p><a href="http://www.flickr.com/people/felix2510/">FèlixGP</a> posted a photo:</p> <p><a href="http://www.flickr.com/photos/felix2510/8453324576/" title="Llac de Graugés 8921"><img src="http://farm9.staticflickr.com/8097/8453324576_d31f277a9c_m.jpg" width="240" height="164" alt="Llac de Graugés 8921" /></a></p> <p>L’estany de Graugés es troba a la colònia agrícola de Graugés, en el terme municipal d’Avià, a la comarca del Berguedà i a pocs quilòmetres de la capital, Berga. És un llac artificial d’unes sis hectàrees d’extensió, una profunditat de 2 a 18 metres i una capacitat d’uns 600.000 metres cúbics d’aigua, i que es nodreix de l’aigua de la riera d’Avià. Es va començar a construir el 1887 per iniciativa d’Agustí Rosal i Sala aprofitant una fondalada del terreny i amb un mur de 7 metres d’espessor i 25 d’alçada. Es va trigar 5 anys en construir-lo. A l’entorn del llac s’hi van plantar diferents espècies de plantes i arbres per tal de crear un jardí amb espècies no autòctones com l’erable i el teix que es van aclimatar i s’han anat escampant pels entorns de la riera d’Avià. També hi viuen diferents espècies d’animals a la zona: ànecs, polla d’aigua, amfibis, carpes i lluços de riu, principalment.<br /> ---------------------------------------------------------------------- --------------------------------------------------------------<br /> El estanque de Graugés se encuentra en la colonia agrícola de Graugés, en el término municipal de Avià, en la comarca del Berguedà y a pocos kilómetros de la capital, Berga. Es un lago artificial de unas seis hectáreas de extensión, una profundidad de 2 a 18 metros y una capacidad de unos 600.000 metros cúbicos de agua, y que se nutre del agua de la riera de Avià. Se empezó a construir en 1887 por iniciativa de Agustín Rosal y Sala aprovechando una hondonada del terreno, con un muro de 7 metros de espesor y 25 de altura. Se tardó 5 años en construirlo. En el entorno del lago se plantaron diferentes especies de plantas y árboles para crear un jardín con especies no autóctonas como el arce y el tejo que se aclimataron y se han ido esparciendo por los alrededores del arroyo de Avià. También viven diferentes especies de animales en la zona: patos, polla de agua, anfibios, carpas y lucios, principalmente.</p> Thu, 07 Feb 2013 04:08:57 -0800 2013-01-30T10:39:51-08:00 nobody@flickr.com (FèlixGP) tag:flickr.com,2004:/photo/8453324576 Llac de Graugés 8921 <p>L’estany de Graugés es troba a la colònia agrícola de Graugés, en el terme municipal d’Avià, a la comarca del Berguedà i a pocs quilòmetres de la capital, Berga. És un llac artificial d’unes sis hectàrees d’extensió, una profunditat de 2 a 18 metres i una capacitat d’uns 600.000 metres cúbics d’aigua, i que es nodreix de l’aigua de la riera d’Avià. Es va començar a construir el 1887 per iniciativa d’Agustí Rosal i Sala aprofitant una fondalada del terreny i amb un mur de 7 metres d’espessor i 25 d’alçada. Es va trigar 5 anys en construir-lo. A l’entorn del llac s’hi van plantar diferents espècies de plantes i arbres per tal de crear un jardí amb espècies no autòctones com l’erable i el teix que es van aclimatar i s’han anat escampant pels entorns de la riera d’Avià. També hi viuen diferents espècies d’animals a la zona: ànecs, polla d’aigua, amfibis, carpes i lluços de riu, principalment.<br /> ---------------------------------------------------------------------- --------------------------------------------------------------<br /> El estanque de Graugés se encuentra en la colonia agrícola de Graugés, en el término municipal de Avià, en la comarca del Berguedà y a pocos kilómetros de la capital, Berga. Es un lago artificial de unas seis hectáreas de extensión, una profundidad de 2 a 18 metros y una capacidad de unos 600.000 metros cúbicos de agua, y que se nutre del agua de la riera de Avià. Se empezó a construir en 1887 por iniciativa de Agustín Rosal y Sala aprovechando una hondonada del terreno, con un muro de 7 metros de espesor y 25 de altura. Se tardó 5 años en construirlo. En el entorno del lago se plantaron diferentes especies de plantas y árboles para crear un jardín con especies no autóctonas como el arce y el tejo que se aclimataron y se han ido esparciendo por los alrededores del arroyo de Avià. También viven diferentes especies de animales en la zona: patos, polla de agua, anfibios, carpas y lucios, principalmente.</p> FèlixGP españa spain nikon catalonia catalunya avia bergueda d90 nikkor18200 nikond90 flickraward nikond90club llacdegrauges felixgp grauges felix2510 http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/2.0/deed.en http://www.flickr.com/photos/felix2510/8444680476/ <p><a href="http://www.flickr.com/people/felix2510/">FèlixGP</a> posted a photo:</p> <p><a href="http://www.flickr.com/photos/felix2510/8444680476/" title="Llac de Graugés 8951"><img src="http://farm9.staticflickr.com/8227/8444680476_43c49efdf1_m.jpg" width="240" height="164" alt="Llac de Graugés 8951" /></a></p> <p>L’estany de Graugés es troba a la colònia agrícola de Graugés, en el terme municipal d’Avià, a la comarca del Berguedà i a pocs quilòmetres de la capital, Berga. És un llac artificial d’unes sis hectàrees d’extensió, una profunditat de 2 a 18 metres i una capacitat d’uns 600.000 metres cúbics d’aigua, i que es nodreix de l’aigua de la riera d’Avià. Es va començar a construir el 1887 per iniciativa d’Agustí Rosal i Sala aprofitant una fondalada del terreny i amb un mur de 7 metres d’espessor i 25 d’alçada. Es va trigar 5 anys en construir-lo. A l’entorn del llac s’hi van plantar diferents espècies de plantes i arbres per tal de crear un jardí amb espècies no autòctones com l’erable i el teix que es van aclimatar i s’han anat escampant pels entorns de la riera d’Avià. També hi viuen diferents espècies d’animals a la zona: ànecs, polla d’aigua, amfibis, carpes i lluços de riu, principalment.<br /> ---------------------------------------------------------------------- --------------------------------------------------------------<br /> El estanque de Graugés se encuentra en la colonia agrícola de Graugés, en el término municipal de Avià, en la comarca del Berguedà y a pocos kilómetros de la capital, Berga. Es un lago artificial de unas seis hectáreas de extensión, una profundidad de 2 a 18 metros y una capacidad de unos 600.000 metros cúbicos de agua, y que se nutre del agua de la riera de Avià. Se empezó a construir en 1887 por iniciativa de Agustín Rosal y Sala aprovechando una hondonada del terreno, con un muro de 7 metros de espesor y 25 de altura. Se tardó 5 años en construirlo. En el entorno del lago se plantaron diferentes especies de plantas y árboles para crear un jardín con especies no autóctonas como el arce y el tejo que se aclimataron y se han ido esparciendo por los alrededores del arroyo de Avià. También viven diferentes especies de animales en la zona: patos, polla de agua, anfibios, carpas y lucios, principalmente.</p> Mon, 04 Feb 2013 04:17:10 -0800 2013-01-30T11:27:26-08:00 nobody@flickr.com (FèlixGP) tag:flickr.com,2004:/photo/8444680476 Llac de Graugés 8951 <p>L’estany de Graugés es troba a la colònia agrícola de Graugés, en el terme municipal d’Avià, a la comarca del Berguedà i a pocs quilòmetres de la capital, Berga. És un llac artificial d’unes sis hectàrees d’extensió, una profunditat de 2 a 18 metres i una capacitat d’uns 600.000 metres cúbics d’aigua, i que es nodreix de l’aigua de la riera d’Avià. Es va començar a construir el 1887 per iniciativa d’Agustí Rosal i Sala aprofitant una fondalada del terreny i amb un mur de 7 metres d’espessor i 25 d’alçada. Es va trigar 5 anys en construir-lo. A l’entorn del llac s’hi van plantar diferents espècies de plantes i arbres per tal de crear un jardí amb espècies no autòctones com l’erable i el teix que es van aclimatar i s’han anat escampant pels entorns de la riera d’Avià. També hi viuen diferents espècies d’animals a la zona: ànecs, polla d’aigua, amfibis, carpes i lluços de riu, principalment.<br /> ---------------------------------------------------------------------- --------------------------------------------------------------<br /> El estanque de Graugés se encuentra en la colonia agrícola de Graugés, en el término municipal de Avià, en la comarca del Berguedà y a pocos kilómetros de la capital, Berga. Es un lago artificial de unas seis hectáreas de extensión, una profundidad de 2 a 18 metros y una capacidad de unos 600.000 metros cúbicos de agua, y que se nutre del agua de la riera de Avià. Se empezó a construir en 1887 por iniciativa de Agustín Rosal y Sala aprovechando una hondonada del terreno, con un muro de 7 metros de espesor y 25 de altura. Se tardó 5 años en construirlo. En el entorno del lago se plantaron diferentes especies de plantas y árboles para crear un jardín con especies no autóctonas como el arce y el tejo que se aclimataron y se han ido esparciendo por los alrededores del arroyo de Avià. También viven diferentes especies de animales en la zona: patos, polla de agua, anfibios, carpas y lucios, principalmente.</p> FèlixGP españa spain nikon catalonia catalunya avia bergueda d90 nikkor18200 nikond90 flickraward nikond90club llacdegrauges felixgp grauges felix2510 http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/2.0/deed.en http://www.flickr.com/photos/felix2510/8455961022/ <p><a href="http://www.flickr.com/people/felix2510/">FèlixGP</a> posted a photo:</p> <p><a href="http://www.flickr.com/photos/felix2510/8455961022/" title="Sant Pere de Rodes 8779"><img src="http://farm9.staticflickr.com/8366/8455961022_e7ffc0c718_m.jpg" width="240" height="172" alt="Sant Pere de Rodes 8779" /></a></p> <p>El monestir de Sant Pere de Rodes fou una abadia benedictina de l'antic comtat d'Empúries, dins els límits del bisbat de Girona, situada a l'actual terme municipal del Port de la Selva (Alt Empordà). Fou construït al vessant N de la muntanya de Verdera, en un replà per sota del castell de Verdera, que li donà protecció.<br /> Es desconeix el veritable origen del monestir, la primera documentació de la seva existència data de l'any 878, en què és esmentat com a una simple cel•la monàstica consagrada a sant Pere. No és fins a l'any 945 que és considerat un monestir benedictí independent, regit per un abat. Va arribar al seu màxim esplendor entre els segles XI i XII.<br /> El monestir es construí en terrasses adaptades al pendent de la Verdera. Inclou edificacions de diferents èpoques, des de la seva fundació fins a l'abandonament de l'edifici per part de la comunitat l’any 1793. En el centre del conjunt hi ha dos claustres superposats, disposició afavorida per l’orografia del terreny. L'església, consagrada l'any 1022, és el màxim exponent del conjunt arquitectònic. És un edifici d'estil romànic fortament influït per l'arquitectura tardo romana. Té planta de creu llatina, amb tres absis i amb tres naus cobertes amb volta de canó, que destaquen per la seva estretor, especialment les laterals, i per la seva alçada monumental. Les naus estan separades per pilastres decorades amb columnes exemptes adossades a dos o tres dels seus costats, sobre alts sòcols i disposades en doble ordre d'alçada, que suporten els arcs formers i els arcs torals.<br /> ---------------------------------------------------------------------- --------------------------------------------------------------<br /> El monasterio de Sant Pere de Rodes fue una abadía benedictina del antiguo condado de Empúries, dentro de los límites del obispado de Girona, situada en el actual término municipal de El Port de la Selva (Alt Empordà). Fue construido en la ladera N de la montaña de Verdera, en un rellano por debajo del castillo de Verdera, que le dio protección.<br /> Se desconoce el verdadero origen del monasterio, la primera documentación de su existencia data del año 878, en que es mencionado como una simple celda monástica consagrada a San Pedro. No es hasta el año 945 que es considerado un monasterio benedictino independiente, regido por un abad. Llegó a su máximo esplendor entre los siglos XI y XII.<br /> El monasterio se construyó en terrazas adaptadas a la pendiente de la Verdera. Incluye edificaciones de diferentes épocas, desde su fundación hasta el abandono del edificio por parte de la comunidad en el año 1793. En el centro del conjunto hay dos claustros superpuestos, disposición favorecida por la orografía del terreno. La iglesia, consagrada en el año 1022, es el máximo exponente del conjunto arquitectónico. Es un edificio de estilo románico fuertemente influido por la arquitectura tardo romana. Tiene planta de cruz latina, con tres ábsides y con tres naves cubiertas con bóveda de cañón, que destacan por su estrechez, especialmente las laterales, y por su altura monumental. Las naves están separadas por pilastras decoradas con columnas exentas adosadas a dos o tres de sus lados, sobre altos zócalos y dispuestas en doble orden de altura, que soportan los arcos formeros y los arcos torales.</p> Fri, 08 Feb 2013 04:18:20 -0800 2013-01-16T11:31:18-08:00 nobody@flickr.com (FèlixGP) tag:flickr.com,2004:/photo/8455961022 Sant Pere de Rodes 8779 <p>El monestir de Sant Pere de Rodes fou una abadia benedictina de l'antic comtat d'Empúries, dins els límits del bisbat de Girona, situada a l'actual terme municipal del Port de la Selva (Alt Empordà). Fou construït al vessant N de la muntanya de Verdera, en un replà per sota del castell de Verdera, que li donà protecció.<br /> Es desconeix el veritable origen del monestir, la primera documentació de la seva existència data de l'any 878, en què és esmentat com a una simple cel•la monàstica consagrada a sant Pere. No és fins a l'any 945 que és considerat un monestir benedictí independent, regit per un abat. Va arribar al seu màxim esplendor entre els segles XI i XII.<br /> El monestir es construí en terrasses adaptades al pendent de la Verdera. Inclou edificacions de diferents èpoques, des de la seva fundació fins a l'abandonament de l'edifici per part de la comunitat l’any 1793. En el centre del conjunt hi ha dos claustres superposats, disposició afavorida per l’orografia del terreny. L'església, consagrada l'any 1022, és el màxim exponent del conjunt arquitectònic. És un edifici d'estil romànic fortament influït per l'arquitectura tardo romana. Té planta de creu llatina, amb tres absis i amb tres naus cobertes amb volta de canó, que destaquen per la seva estretor, especialment les laterals, i per la seva alçada monumental. Les naus estan separades per pilastres decorades amb columnes exemptes adossades a dos o tres dels seus costats, sobre alts sòcols i disposades en doble ordre d'alçada, que suporten els arcs formers i els arcs torals.<br /> ---------------------------------------------------------------------- --------------------------------------------------------------<br /> El monasterio de Sant Pere de Rodes fue una abadía benedictina del antiguo condado de Empúries, dentro de los límites del obispado de Girona, situada en el actual término municipal de El Port de la Selva (Alt Empordà). Fue construido en la ladera N de la montaña de Verdera, en un rellano por debajo del castillo de Verdera, que le dio protección.<br /> Se desconoce el verdadero origen del monasterio, la primera documentación de su existencia data del año 878, en que es mencionado como una simple celda monástica consagrada a San Pedro. No es hasta el año 945 que es considerado un monasterio benedictino independiente, regido por un abad. Llegó a su máximo esplendor entre los siglos XI y XII.<br /> El monasterio se construyó en terrazas adaptadas a la pendiente de la Verdera. Incluye edificaciones de diferentes épocas, desde su fundación hasta el abandono del edificio por parte de la comunidad en el año 1793. En el centro del conjunto hay dos claustros superpuestos, disposición favorecida por la orografía del terreno. La iglesia, consagrada en el año 1022, es el máximo exponente del conjunto arquitectónico. Es un edificio de estilo románico fuertemente influido por la arquitectura tardo romana. Tiene planta de cruz latina, con tres ábsides y con tres naves cubiertas con bóveda de cañón, que destacan por su estrechez, especialmente las laterales, y por su altura monumental. Las naves están separadas por pilastras decoradas con columnas exentas adosadas a dos o tres de sus lados, sobre altos zócalos y dispuestas en doble orden de altura, que soportan los arcos formeros y los arcos torales.</p> FèlixGP nikon catalonia catalunya costabrava cataluña romanic romanico rodes portdelaselva d90 santperederodes nikkor18200 nikond90 flickraward nikond90club http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/2.0/deed.en http://www.flickr.com/photos/felix2510/8446629907/ <p><a href="http://www.flickr.com/people/felix2510/">FèlixGP</a> posted a photo:</p> <p><a href="http://www.flickr.com/photos/felix2510/8446629907/" title="Sant Pere de Rodes 8881"><img src="http://farm9.staticflickr.com/8212/8446629907_1a1829a711_m.jpg" width="240" height="173" alt="Sant Pere de Rodes 8881" /></a></p> <p>VISTA DES DE L'ESGLÉSIA DE SANTA ELENA, A MENYS D'UN QUILÒMETRE DEL MONESTIR.<br /> El monestir de Sant Pere de Rodes fou una abadia benedictina de l'antic comtat d'Empúries, dins els límits del bisbat de Girona, situada a l'actual terme municipal del Port de la Selva (Alt Empordà). Fou construït al vessant N de la muntanya de Verdera, en un replà per sota del castell de Verdera, que li donà protecció.<br /> Es desconeix el veritable origen del monestir, la primera documentació de la seva existència data de l'any 878, en què és esmentat com a una simple cel•la monàstica consagrada a sant Pere. No és fins a l'any 945 que és considerat un monestir benedictí independent, regit per un abat. Va arribar al seu màxim esplendor entre els segles XI i XII.<br /> El monestir es construí en terrasses adaptades al pendent de la Verdera. Inclou edificacions de diferents èpoques, des de la seva fundació fins a l'abandonament de l'edifici per part de la comunitat l’any 1793. En el centre del conjunt hi ha dos claustres superposats, disposició afavorida per l’orografia del terreny. L'església, consagrada l'any 1022, és el màxim exponent del conjunt arquitectònic. És un edifici d'estil romànic fortament influït per l'arquitectura tardo romana. Té planta de creu llatina, amb tres absis i amb tres naus cobertes amb volta de canó, que destaquen per la seva estretor, especialment les laterals, i per la seva alçada monumental. Les naus estan separades per pilastres decorades amb columnes exemptes adossades a dos o tres dels seus costats, sobre alts sòcols i disposades en doble ordre d'alçada, que suporten els arcs formers i els arcs torals.<br /> ---------------------------------------------------------------------- --------------------------------------------------------------<br /> VISTA DESDE LA IGLESIA DE SANTA ELENA, A MENOS DE UN QUILÓMETRO DEL MONASTERIO.<br /> El monasterio de Sant Pere de Rodes fue una abadía benedictina del antiguo condado de Empúries, dentro de los límites del obispado de Girona, situada en el actual término municipal de El Port de la Selva (Alt Empordà). Fue construido en la ladera N de la montaña de Verdera, en un rellano por debajo del castillo de Verdera, que le dio protección.<br /> Se desconoce el verdadero origen del monasterio, la primera documentación de su existencia data del año 878, en que es mencionado como una simple celda monástica consagrada a San Pedro. No es hasta el año 945 que es considerado un monasterio benedictino independiente, regido por un abad. Llegó a su máximo esplendor entre los siglos XI y XII.<br /> El monasterio se construyó en terrazas adaptadas a la pendiente de la Verdera. Incluye edificaciones de diferentes épocas, desde su fundación hasta el abandono del edificio por parte de la comunidad en el año 1793. En el centro del conjunto hay dos claustros superpuestos, disposición favorecida por la orografía del terreno. La iglesia, consagrada en el año 1022, es el máximo exponente del conjunto arquitectónico. Es un edificio de estilo románico fuertemente influido por la arquitectura tardo romana. Tiene planta de cruz latina, con tres ábsides y con tres naves cubiertas con bóveda de cañón, que destacan por su estrechez, especialmente las laterales, y por su altura monumental. Las naves están separadas por pilastras decoradas con columnas exentas adosadas a dos o tres de sus lados, sobre altos zócalos y dispuestas en doble orden de altura, que soportan los arcos formeros y los arcos torales.</p> Tue, 05 Feb 2013 03:56:04 -0800 2013-01-16T13:00:42-08:00 nobody@flickr.com (FèlixGP) tag:flickr.com,2004:/photo/8446629907 Sant Pere de Rodes 8881 <p>VISTA DES DE L'ESGLÉSIA DE SANTA ELENA, A MENYS D'UN QUILÒMETRE DEL MONESTIR.<br /> El monestir de Sant Pere de Rodes fou una abadia benedictina de l'antic comtat d'Empúries, dins els límits del bisbat de Girona, situada a l'actual terme municipal del Port de la Selva (Alt Empordà). Fou construït al vessant N de la muntanya de Verdera, en un replà per sota del castell de Verdera, que li donà protecció.<br /> Es desconeix el veritable origen del monestir, la primera documentació de la seva existència data de l'any 878, en què és esmentat com a una simple cel•la monàstica consagrada a sant Pere. No és fins a l'any 945 que és considerat un monestir benedictí independent, regit per un abat. Va arribar al seu màxim esplendor entre els segles XI i XII.<br /> El monestir es construí en terrasses adaptades al pendent de la Verdera. Inclou edificacions de diferents èpoques, des de la seva fundació fins a l'abandonament de l'edifici per part de la comunitat l’any 1793. En el centre del conjunt hi ha dos claustres superposats, disposició afavorida per l’orografia del terreny. L'església, consagrada l'any 1022, és el màxim exponent del conjunt arquitectònic. És un edifici d'estil romànic fortament influït per l'arquitectura tardo romana. Té planta de creu llatina, amb tres absis i amb tres naus cobertes amb volta de canó, que destaquen per la seva estretor, especialment les laterals, i per la seva alçada monumental. Les naus estan separades per pilastres decorades amb columnes exemptes adossades a dos o tres dels seus costats, sobre alts sòcols i disposades en doble ordre d'alçada, que suporten els arcs formers i els arcs torals.<br /> ---------------------------------------------------------------------- --------------------------------------------------------------<br /> VISTA DESDE LA IGLESIA DE SANTA ELENA, A MENOS DE UN QUILÓMETRO DEL MONASTERIO.<br /> El monasterio de Sant Pere de Rodes fue una abadía benedictina del antiguo condado de Empúries, dentro de los límites del obispado de Girona, situada en el actual término municipal de El Port de la Selva (Alt Empordà). Fue construido en la ladera N de la montaña de Verdera, en un rellano por debajo del castillo de Verdera, que le dio protección.<br /> Se desconoce el verdadero origen del monasterio, la primera documentación de su existencia data del año 878, en que es mencionado como una simple celda monástica consagrada a San Pedro. No es hasta el año 945 que es considerado un monasterio benedictino independiente, regido por un abad. Llegó a su máximo esplendor entre los siglos XI y XII.<br /> El monasterio se construyó en terrazas adaptadas a la pendiente de la Verdera. Incluye edificaciones de diferentes épocas, desde su fundación hasta el abandono del edificio por parte de la comunidad en el año 1793. En el centro del conjunto hay dos claustros superpuestos, disposición favorecida por la orografía del terreno. La iglesia, consagrada en el año 1022, es el máximo exponente del conjunto arquitectónico. Es un edificio de estilo románico fuertemente influido por la arquitectura tardo romana. Tiene planta de cruz latina, con tres ábsides y con tres naves cubiertas con bóveda de cañón, que destacan por su estrechez, especialmente las laterales, y por su altura monumental. Las naves están separadas por pilastras decoradas con columnas exentas adosadas a dos o tres de sus lados, sobre altos zócalos y dispuestas en doble orden de altura, que soportan los arcos formeros y los arcos torales.</p> FèlixGP nikon catalonia catalunya costabrava cataluña romanic romanico rodes portdelaselva d90 santperederodes nikkor18200 nikond90 flickraward nikond90club http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/2.0/deed.en http://www.flickr.com/photos/felix2510/8447718648/ <p><a href="http://www.flickr.com/people/felix2510/">FèlixGP</a> posted a photo:</p> <p><a href="http://www.flickr.com/photos/felix2510/8447718648/" title="Sant Pere de Rodes 8787"><img src="http://farm9.staticflickr.com/8499/8447718648_a6deff4fb1_m.jpg" width="240" height="172" alt="Sant Pere de Rodes 8787" /></a></p> <p>El monestir de Sant Pere de Rodes fou una abadia benedictina de l'antic comtat d'Empúries, dins els límits del bisbat de Girona, situada a l'actual terme municipal del Port de la Selva (Alt Empordà). Fou construït al vessant N de la muntanya de Verdera, en un replà per sota del castell de Verdera, que li donà protecció.<br /> Es desconeix el veritable origen del monestir, la primera documentació de la seva existència data de l'any 878, en què és esmentat com a una simple cel•la monàstica consagrada a sant Pere. No és fins a l'any 945 que és considerat un monestir benedictí independent, regit per un abat. Va arribar al seu màxim esplendor entre els segles XI i XII.<br /> El monestir es construí en terrasses adaptades al pendent de la Verdera. Inclou edificacions de diferents èpoques, des de la seva fundació fins a l'abandonament de l'edifici per part de la comunitat l’any 1793. En el centre del conjunt hi ha dos claustres superposats, disposició afavorida per l’orografia del terreny. L'església, consagrada l'any 1022, és el màxim exponent del conjunt arquitectònic. És un edifici d'estil romànic fortament influït per l'arquitectura tardo romana. Té planta de creu llatina, amb tres absis i amb tres naus cobertes amb volta de canó, que destaquen per la seva estretor, especialment les laterals, i per la seva alçada monumental. Les naus estan separades per pilastres decorades amb columnes exemptes adossades a dos o tres dels seus costats, sobre alts sòcols i disposades en doble ordre d'alçada, que suporten els arcs formers i els arcs torals.<br /> ---------------------------------------------------------------------- --------------------------------------------------------------<br /> El monasterio de Sant Pere de Rodes fue una abadía benedictina del antiguo condado de Empúries, dentro de los límites del obispado de Girona, situada en el actual término municipal de El Port de la Selva (Alt Empordà). Fue construido en la ladera N de la montaña de Verdera, en un rellano por debajo del castillo de Verdera, que le dio protección.<br /> Se desconoce el verdadero origen del monasterio, la primera documentación de su existencia data del año 878, en que es mencionado como una simple celda monástica consagrada a San Pedro. No es hasta el año 945 que es considerado un monasterio benedictino independiente, regido por un abad. Llegó a su máximo esplendor entre los siglos XI y XII.<br /> El monasterio se construyó en terrazas adaptadas a la pendiente de la Verdera. Incluye edificaciones de diferentes épocas, desde su fundación hasta el abandono del edificio por parte de la comunidad en el año 1793. En el centro del conjunto hay dos claustros superpuestos, disposición favorecida por la orografía del terreno. La iglesia, consagrada en el año 1022, es el máximo exponente del conjunto arquitectónico. Es un edificio de estilo románico fuertemente influido por la arquitectura tardo romana. Tiene planta de cruz latina, con tres ábsides y con tres naves cubiertas con bóveda de cañón, que destacan por su estrechez, especialmente las laterales, y por su altura monumental. Las naves están separadas por pilastras decoradas con columnas exentas adosadas a dos o tres de sus lados, sobre altos zócalos y dispuestas en doble orden de altura, que soportan los arcos formeros y los arcos torales.</p> Tue, 05 Feb 2013 03:56:03 -0800 2013-01-16T11:38:15-08:00 nobody@flickr.com (FèlixGP) tag:flickr.com,2004:/photo/8447718648 Sant Pere de Rodes 8787 <p>El monestir de Sant Pere de Rodes fou una abadia benedictina de l'antic comtat d'Empúries, dins els límits del bisbat de Girona, situada a l'actual terme municipal del Port de la Selva (Alt Empordà). Fou construït al vessant N de la muntanya de Verdera, en un replà per sota del castell de Verdera, que li donà protecció.<br /> Es desconeix el veritable origen del monestir, la primera documentació de la seva existència data de l'any 878, en què és esmentat com a una simple cel•la monàstica consagrada a sant Pere. No és fins a l'any 945 que és considerat un monestir benedictí independent, regit per un abat. Va arribar al seu màxim esplendor entre els segles XI i XII.<br /> El monestir es construí en terrasses adaptades al pendent de la Verdera. Inclou edificacions de diferents èpoques, des de la seva fundació fins a l'abandonament de l'edifici per part de la comunitat l’any 1793. En el centre del conjunt hi ha dos claustres superposats, disposició afavorida per l’orografia del terreny. L'església, consagrada l'any 1022, és el màxim exponent del conjunt arquitectònic. És un edifici d'estil romànic fortament influït per l'arquitectura tardo romana. Té planta de creu llatina, amb tres absis i amb tres naus cobertes amb volta de canó, que destaquen per la seva estretor, especialment les laterals, i per la seva alçada monumental. Les naus estan separades per pilastres decorades amb columnes exemptes adossades a dos o tres dels seus costats, sobre alts sòcols i disposades en doble ordre d'alçada, que suporten els arcs formers i els arcs torals.<br /> ---------------------------------------------------------------------- --------------------------------------------------------------<br /> El monasterio de Sant Pere de Rodes fue una abadía benedictina del antiguo condado de Empúries, dentro de los límites del obispado de Girona, situada en el actual término municipal de El Port de la Selva (Alt Empordà). Fue construido en la ladera N de la montaña de Verdera, en un rellano por debajo del castillo de Verdera, que le dio protección.<br /> Se desconoce el verdadero origen del monasterio, la primera documentación de su existencia data del año 878, en que es mencionado como una simple celda monástica consagrada a San Pedro. No es hasta el año 945 que es considerado un monasterio benedictino independiente, regido por un abad. Llegó a su máximo esplendor entre los siglos XI y XII.<br /> El monasterio se construyó en terrazas adaptadas a la pendiente de la Verdera. Incluye edificaciones de diferentes épocas, desde su fundación hasta el abandono del edificio por parte de la comunidad en el año 1793. En el centro del conjunto hay dos claustros superpuestos, disposición favorecida por la orografía del terreno. La iglesia, consagrada en el año 1022, es el máximo exponente del conjunto arquitectónico. Es un edificio de estilo románico fuertemente influido por la arquitectura tardo romana. Tiene planta de cruz latina, con tres ábsides y con tres naves cubiertas con bóveda de cañón, que destacan por su estrechez, especialmente las laterales, y por su altura monumental. Las naves están separadas por pilastras decoradas con columnas exentas adosadas a dos o tres de sus lados, sobre altos zócalos y dispuestas en doble orden de altura, que soportan los arcos formeros y los arcos torales.</p> FèlixGP nikon catalonia catalunya costabrava cataluña romanic romanico rodes portdelaselva d90 santperederodes nikkor18200 nikond90 nikond90club http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/2.0/deed.en http://www.flickr.com/photos/felix2510/8443587505/ <p><a href="http://www.flickr.com/people/felix2510/">FèlixGP</a> posted a photo:</p> <p><a href="http://www.flickr.com/photos/felix2510/8443587505/" title="Llac de Graugés 8916"><img src="http://farm9.staticflickr.com/8230/8443587505_c83af0bcb6_m.jpg" width="240" height="164" alt="Llac de Graugés 8916" /></a></p> <p>L’estany de Graugés es troba a la colònia agrícola de Graugés, en el terme municipal d’Avià, a la comarca del Berguedà i a pocs quilòmetres de la capital, Berga. És un llac artificial d’unes sis hectàrees d’extensió, una profunditat de 2 a 18 metres i una capacitat d’uns 600.000 metres cúbics d’aigua, i que es nodreix de l’aigua de la riera d’Avià. Es va començar a construir el 1887 per iniciativa d’Agustí Rosal i Sala aprofitant una fondalada del terreny i amb un mur de 7 metres d’espessor i 25 d’alçada. Es va trigar 5 anys en construir-lo. A l’entorn del llac s’hi van plantar diferents espècies de plantes i arbres per tal de crear un jardí amb espècies no autòctones com l’erable i el teix que es van aclimatar i s’han anat escampant pels entorns de la riera d’Avià. També hi viuen diferents espècies d’animals a la zona: ànecs, polla d’aigua, amfibis, carpes i lluços de riu, principalment.<br /> ------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------<br /> El estanque de Graugés se encuentra en la colonia agrícola de Graugés, en el término municipal de Avià, en la comarca del Berguedà y a pocos kilómetros de la capital, Berga. Es un lago artificial de unas seis hectáreas de extensión, una profundidad de 2 a 18 metros y una capacidad de unos 600.000 metros cúbicos de agua, y que se nutre del agua de la riera de Avià. Se empezó a construir en 1887 por iniciativa de Agustín Rosal y Sala aprovechando una hondonada del terreno, con un muro de 7 metros de espesor y 25 de altura. Se tardó 5 años en construirlo. En el entorno del lago se plantaron diferentes especies de plantas y árboles para crear un jardín con especies no autóctonas como el arce y el tejo que se aclimataron y se han ido esparciendo por los alrededores del arroyo de Avià. También viven diferentes especies de animales en la zona: patos, polla de agua, anfibios, carpas y lucios, principalmente.</p> Mon, 04 Feb 2013 04:15:56 -0800 2013-01-30T10:37:25-08:00 nobody@flickr.com (FèlixGP) tag:flickr.com,2004:/photo/8443587505 Llac de Graugés 8916 <p>L’estany de Graugés es troba a la colònia agrícola de Graugés, en el terme municipal d’Avià, a la comarca del Berguedà i a pocs quilòmetres de la capital, Berga. És un llac artificial d’unes sis hectàrees d’extensió, una profunditat de 2 a 18 metres i una capacitat d’uns 600.000 metres cúbics d’aigua, i que es nodreix de l’aigua de la riera d’Avià. Es va començar a construir el 1887 per iniciativa d’Agustí Rosal i Sala aprofitant una fondalada del terreny i amb un mur de 7 metres d’espessor i 25 d’alçada. Es va trigar 5 anys en construir-lo. A l’entorn del llac s’hi van plantar diferents espècies de plantes i arbres per tal de crear un jardí amb espècies no autòctones com l’erable i el teix que es van aclimatar i s’han anat escampant pels entorns de la riera d’Avià. També hi viuen diferents espècies d’animals a la zona: ànecs, polla d’aigua, amfibis, carpes i lluços de riu, principalment.<br /> ------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------<br /> El estanque de Graugés se encuentra en la colonia agrícola de Graugés, en el término municipal de Avià, en la comarca del Berguedà y a pocos kilómetros de la capital, Berga. Es un lago artificial de unas seis hectáreas de extensión, una profundidad de 2 a 18 metros y una capacidad de unos 600.000 metros cúbicos de agua, y que se nutre del agua de la riera de Avià. Se empezó a construir en 1887 por iniciativa de Agustín Rosal y Sala aprovechando una hondonada del terreno, con un muro de 7 metros de espesor y 25 de altura. Se tardó 5 años en construirlo. En el entorno del lago se plantaron diferentes especies de plantas y árboles para crear un jardín con especies no autóctonas como el arce y el tejo que se aclimataron y se han ido esparciendo por los alrededores del arroyo de Avià. También viven diferentes especies de animales en la zona: patos, polla de agua, anfibios, carpas y lucios, principalmente.</p> FèlixGP españa spain nikon catalonia catalunya avia bergueda d90 nikkor18200 nikond90 nikond90club llacdegrauges felixgp grauges felix2510 http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/2.0/deed.en