Uploads from Jesus Cano Sanchez, tagged flor, with geodata

La vida floreix a Sta. Eulàlia de Ronçana

nobody@flickr.com (Jesus Cano Sanchez) — Fri, 27 Apr 2012 05:24:56 -0700

L'ametller (Prunus dulcis) és un arbre de fulla caducifòlia. Pertany a la família de les rosàcies, que és una de les mes evolucionades i nombrosa en espècies. És un arbre prou conegut a casa nostra i s'usa molt de forma quotidiana.

L'ametller va començar a ser cultivat a Pèrsia, Síria i Palestina. El patriarca Abraham utilitzava vares d'ametller per construir corrals on tancava els seus nombrosos ramats i el cèlebre bastó d'Aaró era una branca del referit arbre. Els grecs varen ser els difusors d'aquesta espècie vegetal arreu de la Mediterrània. A finals del segle XVIII uns missioners franciscans van plantar ametllers de les nostres terres en la regió californiana de San Diego.

L'ametller és un arbre caducifoli que pot arribar a mesurar fins a 10 metres d'alçada i que floreix entre els mesos de gener a l'abril i dóna el seu fruit entre els mesos d'agost a octubre.

Les flors dels ametllers són hermafrodites i monoiques, ja que tenen androceu i gineceu en la mateixa flor i els dos sexes coincideixen en el mateix individu. La seva inflorescència és racemosa i en forma de raïm, és a dir, les flors pedicel·lades es disposen al llarg d'un eix. Són flors que presenten les peces homòlogues, al mateix nivell de l'eix floral, amb dos plans de simetria i amb el calze i la corol·la ben diferenciats, per tant, són flors cícliques actinomorfes i heteroclamídies. Tenen un periant força desenvolupat que consta del calze i la corol·la. El calze, sinsèpal, està format per cinc sèpals vermellosos soldats entre si; la corol·la, dialipètala, té els cinc pètals lliures iguals entre si, disposats simètricament de manera molt regular, de color blanc o d'un rosa pàl·lid i estan soldats només per la base, és a dir, és de tipus rotàcia. Tota la flor es troba al voltant d'un receptacle còncau i obert anomenat hipant.

A Google Maps.

Lliri d'ase (Muscari comosum), camí de l'Erola, Viladrau

nobody@flickr.com (Jesus Cano Sanchez) — Mon, 05 Jul 2010 06:38:25 -0700

Jesus Cano Sanchez posted a photo:

La calabruixa grossa, lliri d'ase o all de culobra, en castellà jacinto comoso o hierba del querer (Muscari comosum, de l'àrab muschirumi -nom d'una espècie oriental-, i del llatí comosum -cabellut, carregat de fulles-) és un ingredient força típic de les gastronomies italiana i grega.

És una planta herbàcia, perenne, bulbosa, amb una tija llarga, de fins a 60 cm d'alçària, que no porta fulles. Les fulles són linears, de fins a 2 cm d'amplada, solcades i lluents, disposades totes elles a la base.

Les flors es troben reunides en un raïm lax, les superiors, de color violaci. Són estèrils i estan sostingudes per un pedicel de color violeta, dret, més llarg que la mateixa flor, disposades en un corimbe terminal molt bonic. Les de més avall són fèrtils i de color bru olivaci, amb els pedicels gairebé perpendiculars a la tija i de la mateixa llargada de la flor. La floració s'esdevé entre el març i el juliol.

El fruit és una càpsula d'aproximadament 1 cm.

Es troba als erms, prats secs i a les terres conreades de terra baixa i de muntanya mitjana.

Els seus bulbs es cullen a la primavera, quan la planta floreix i és fàcil identificar-la. Es poden conservar confitats. Els bulbs crus tenen un gust una mica irritant, per la qual cosa convé bullir-los o escalivar-los o bé confitar-los. S'afegeixen a les amanides com si es tractés de cebetes, o bé es mengen sols, amanits amb oli o amb una vinagreta. També poden formar part d'una escalivada, acompanyats de pebrots, albergínies, patates o tomàquets. Es pot utilitzar per condimentar plats.

Dioscórides (segle I) diu d'aquests bulbs que "tots són acres, i calorífics, estimulen el coit, irriten la llengua i les amígdales, etc (...) Cal tenir cura de la quantitat que es menja de bulbs perquè afecten els nervis".

Font: Wikipedia.

A Google Maps.

Flor d'ametller

nobody@flickr.com (Jesus Cano Sanchez) — Fri, 27 Mar 2009 06:01:54 -0700

Jesus Cano Sanchez posted a photo:

L' ametller o ametler (Prunus dulcis o Amygdalus communis) és un arbre de fulla caducifòlia de la família de les rosàcies. De flors blanques o de color de rosa, i fruit en forma de drupa amb una llavor comestible: el bessó. És el primer arbre en florir, ja al mes de gener cosa que en cas de glaçada compromet la collita. És molt resistent a la secada. Habitualment necessita de la pol·linització creuada amb una altra varietat compatible. L'ametlla (o ametla) pot ser dolça o amarga, segons la varietat, i se n'extreu un oli que es fa servir en el camp de la medicina, cosmètica i confiteria.

L'ametller va començar a ser cultivat a Pèrsia, Síria i Palestina. El patriarca Abraham utilitzava vares d'ametller per construir corrals on tancava els seus nombrosos ramats i el cèlebre bastó d'Aaró era una branca del referit arbre.

A mig aire de la serra
veig un ametller florit.
Déu te guard bandera blanca,
dies ha que t'he delit,
ets la pau que s'anuncia
entre sol, núvols i vent,
no ets encara el millor temps
però en tens tota la alegria.

Joan Maragall i Gorina (Barcelona, 1860 – 1911)

A Google Maps.

Petúnia

nobody@flickr.com (Jesus Cano Sanchez) — Mon, 21 Aug 2006 15:26:54 -0700

Jesus Cano Sanchez posted a photo:

El gènere Petunia comprèn 18 espècies sud-americanes pertanyents a la família de les solanàcies. Són plantes anuals menudes, és a dir, arbusts de 3 a 6 decímetres, amb fulles allargades o arrodonides i amb lleuger vellut. La floració és abundant, sense parar des de principis de primavera fins a finals de tardor. Les flors poden tenir qualsevol color excepte el taronja, són classificades com inodores tot i que la planta exhala un agradable aroma.

Són àmpliament utilitzades en jardineria, donada la seva varietat de colors i la seva facilitat de cultiu i producció. Són increïblement útils en zones tropicals ja que el seu moment de floració dura tot l'any.

A Google Maps.

Flors, Nordkapp

nobody@flickr.com (Jesus Cano Sanchez) — Wed, 09 Aug 2006 03:25:40 -0700

Jesus Cano Sanchez posted a photo:

El Cap Nord és un penya-segat de 307 metres d'alçada que domina l'Oceà Glacial Àrtic i que marca simbòlicament el punt més septentrional d'Europa. És situat sobre l'illa noruega de Magerøy. De fet, un altre cap d'aquesta illa, més a l'oest, el Knivskjellodden, és una mica més al nord però és de feble alçada i no presenta un caràcter tan dramàtic.

El Cap Nord es va fer famós quan l'explorador anglès Richard Chancellor el va doblar el 1553 en la seva temptativa per trobar el passatge del nord-est cap al Nou Món.

És una destinació turística apreciada per admirar-hi, sobretot, el sol de mitjanit. Tot i això, cal que les condicions meteorològiques s'hi prestin, la qual cosa no és sempre el cas.

Nordkapp és també el nom de la municipalitat del qual forma part, formada per quatre localitats: Kamøyvær, Skarsvåg, Gjesvær i sobretot Honningsvåg, la més important i port de mar on fan escala els vaixells de creuer que surten cap al Spitzberg.

A Google Maps.

Angelets camí de l'Erola, Viladrau

nobody@flickr.com (Jesus Cano Sanchez) — Wed, 28 Jul 2010 00:00:58 -0700

Jesus Cano Sanchez posted a photo:

Els angelets o dent de lleó (Taraxacum officinale), és una planta de la família de les asteràcies. També se l'anomena camaroja, lletsó d'ase, llumenetes, pixallits, queixals de vella, lletissó de ruc, lletsó, lletissó, llicsó i xicoira de burro,

És originària de les zones temperades d'Euràsia, però ara es pot trobar a molts altres indrets del món com a espècie neòfita.

És una planta molt comuna a tota Europa. Creix a les vores dels camins, marges de boscos, prats, erms, camps i jardins. És una planta ruderal, molt resistent, que pot prosperar quasibé a qualsevol lloc. Sovint és una planta pionera.

És molt característica i fàcil de reconèixer, no sol superar el 40 o 50 centímetres d'alçada. Les fulles són alternes i formades per lòbuls triangulars amb els marges dentats. La flor és composta (en forma de margarida) i d'un color groc daurat. En madurar forma un papus, amb aspecte sedós, recobert d'una esfera de plomalls. Les llavors es dispersen amb el vent que les escampa per tot arreu.

A la medicina casolana tradicional se li atribueixen nombroses propietats medicinals a aquesta planta.

A Google Maps.

La llegenda de Narcís

nobody@flickr.com (Jesus Cano Sanchez) — Thu, 10 Jun 2010 06:14:10 -0700

Jesus Cano Sanchez posted a photo:

Els narcisos (narcissus) són un gènere de plantes amb flor.

El nom deriva del Narcís de la mitologia grega, que diu que tant donzelles com nois se n'enamoraven a causa de la seva bellesa, però ell rebutjava les seves insinuacions i era insensible als requeriments amorosos de les nimfes. La que més l'estimava era Eco, la qual havia disgustat Hera i per això aquesta l'havia condemnada a repetir les últimes paraules de tot allò que se li digués. Eco va ser, per tant, incapaç de parlar a Narcís del seu amor, però un dia, quan ell estava caminant pel bosc, va acabar apartant-se dels seus companys. Quan ell va preguntar "Hi ha algú aquí?, Eco va respondre: "Aquí, aquí". Incapaç de veure-la, amagada entre els arbres, Narcís li va cridar: "Vine!". Després de respondre "Vine, vine", Eco va sortir d'entre els arbres amb els braços oberts. Narcís, cruelment, es va negar a acceptar el seu amor i la nimfa, desolada, es va ocultar en una cova i allí es va consumir fins que només va quedar la seva veu. Per a castigar Narcís, Nèmesi, la deessa de la venjança, va fer que s'enamorés de la seva pròpia imatge, reflectida a les aigües d'una font. En una contemplació absorta, incapaç d'apartar-se de la contemplació de la seva pròpia imatge, va acabar llençant-se dins les aigües. Al lloc on el seu cos havia caigut, va créixer una bella flor, que va fer honor al nom i la memòria de Narcís.

Els narcisos són plantes originàries del mediterrani amb algunes espècies de de l'Àsia central a Xina. Molt són conreats en jardineria amb formació de noves varietats que els fan de mida més gran i modifiquen la dorma de la flor.

Tots els narcissos són plantes amb un bulb i tenen la flor amb una corona central en forma de trompeta envoltada per un anell de pètals. Els colors habituals solen ser grocs o taronja.

Aquests narcisos es trobaven al peu del santuari de Meritxell.

A Google Maps.

Calafate

nobody@flickr.com (Jesus Cano Sanchez) — Wed, 12 Dec 2007 05:28:44 -0800

Jesus Cano Sanchez posted a photo:

El calafate (berberis buxifolia) és un arbust d'aproximadament 1'5 m d'altura, amb el tronc molt ramificat des de la base.

Les seves fulles estan compostes per tres fulioles aovades i en la seva base tenen tres estípules modificades en espines d'uns 2cm de llarg. Les seves flors són simples i penjants de color groc.

El seu fruit, dits també calafate, és una boleta de color blau fosc tirant a negre, que es recol·lecta per a consumir-lo fresc, elaborar melmelades i gelats. Una versió del mite selknam i tehuelche del calafate conta que qui assaboreix un fruit d'aquesta planta torna a la Patagònia.

A Google Maps.

Orquídea

nobody@flickr.com (Jesus Cano Sanchez) — Fri, 11 Nov 2005 15:32:08 -0800

Jesus Cano Sanchez posted a photo:

Les orquídies (família orchidaceae) són la més gran família botànica existent, amb més de 800 gèneres i més de 25.000 espècies. Es consideren les plantes més recents dins del procés evolutiu.

Totes les espècies d'orquídies, llevat de les obtingudes artificialment en jardineria, estan protegides per lleis internacionals com a plantes amenaçades.

De distribució cosmopolita, només manquen en els terrenys perpètuament glaçats i en els deserts extrems, però són més abundants i vistoses en climes tropicals. La majoria d'orquídies són plantes perennes i epífites, però no paràsites d'altres plantes. En general, les flors tenen simetria bilateral, amb tres pètals i tres sèpals; el pètal medial pren una forma allargada i s'anomena labellum (llavi). El conjunt dels sèpals i els pètals (excepte el labellum) s'anomenen tèpals. El pol·len està unit formant una massa anomenada pollinium.

La vainilla (vanilla planifolia) és l'única orquídia conreada per a un altre ús que no sigui l'ornamental. Actualment Madagascar n'és el principal productor mundial.

A Google Maps.