Uploads from Jesus Cano Sanchez, tagged church, with geodata

Església de St. Miquel del Port, la Barceloneta, Barcelona

nobody@flickr.com (Jesus Cano Sanchez) — Thu, 23 May 2013 03:58:50 -0700

Contemporàniament a la creació del barri (1753), va ser erigida l'església de Sant Miquel del Port, acabada el 1755 i obra de Juan Martín Cermeño. Originalment, tenia planta quadrada, amb una cúpula al centre sostinguda per quatre grans pilars. El 1863 va ser ampliada per Elies Rogent, adoptant una estructura de tres naus, amb un fals creuer, damunt del qual es va afegir una segona cúpula. La façana, d'un barroc classicista, està distribuïda en tres cossos, el central més alt, delimitats per dos pisos de dobles columnes. Al centre hi ha la porta, amb frontó triangular, i al seu damunt una fornícula amb la imatge del sant. La imatge original, obra de Pere Costa, va ser destruïda el 1936 i ha estat refeta modernament.

Aquesta imatge ha jugat a En otro lugar de Flickr.

A Google Maps.

Església de St. Cristòfol de Monteugues, Figaró-Montmany

nobody@flickr.com (Jesus Cano Sanchez) — Fri, 17 May 2013 05:30:24 -0700

Jesus Cano Sanchez posted a photo:

Sant Cristòfol de Monteugues és una antiga església parroquial del municipi del Figaró i Montmany. Existent al 1021 i ja sufragània de Sant Esteve de la Garriga; més tard fou independent i, a l'any 1139, passà a ésser propietat del monestir de l'Estany. Al 1553 posseïa només els masos can Valls i can Plans. Actualment depèn de la parròquia del Figaró. La seva església, reformada el 1572, té l'absis romànic.

Existeix la llegenda segons la qual aquesta església hauria estat erigida per Carlemany en acció de gràcies per la victòria aconseguida davant dels àrabs en un encontre que hauria tingut lloc en el pla de la Batalla (un coll situat a llevant de l'església). Es diu que en aquest pla, situat en amunt, encara es troben nombrosos ossos i alguna moneda. Segons la llegenda, al costat de la capella està enterrat el cabdill àrab amb tots els seus ornaments.

L'origen llegendari de Carlemany a Sant Cristòfol de Monteugues ve d'una inscripció que hi havia en una de les dues campanes que es trobaven en el campanar de l'església, que duia la inscripció "Carolus Magnus me fecit".

Francesc Maspons i Labrós, en les seves Tradicions del Vallès (1876), explicava en una nota que a prop de can Valls hi havia una plana de la qual es deia que "en una de les expedicions de l'exèrcit franc-català per a reconquistar la nostra terra del poder dels sarraïns, havent-hi aquests estat acampats per algun temps, s'hi donà després una forta batalla en què hi hagué molta mortandat. D'aquí que sigui conegut encara el dit pla per la Bataia, corrupció de la paraula "batalla", per la dificultat que sabem que tenen els pagesos a pronunciar la ll. En commemoració del dit fet va edificar-s'hi una capella petita, bizantina, que és dedicada a sant Cristòfol, en la qual entre altres es veuen dues tombes de devien ésser per a dos dels principals cabdills que moriren en la dita batalla (…).

A la dita capella de Sant Cristòfol hi havia una campana amb antigues lletres que deien "Carolus Magnus me fecit". Desgraciadament l'any 1848, quan, per efecte de les nostres turbulències polítiques, entre altres calamitats aparegueren per la muntanya quadrilles de lladres que es dedicaven al robatori de campanes, ja per vendre-se-les, ja, el que és més probable, per a la fabricació de moneda falsa, que tant abundà en aquella època, fou robada la dita campana, així com quasi totes les d'aquells voltants (…)".

Aquesta imatge ha jugat a Pels camins dels Països Catalans.

A Google Maps.

Apòstols d'Orcau (Sta. Maria del Castell d'Orcau), MNAC, Barcelona

nobody@flickr.com (Jesus Cano Sanchez) — Wed, 15 May 2013 06:20:17 -0700

Jesus Cano Sanchez posted a photo:

El castell d'Orcau apareix documentat l'any 1010. Sota domini dels comtes de Pallars, fou venut a Arnau Mir de Tost l'any 1055. Poc després, el 1057, els comtes pactaven la potestat amb Ramon Miró d'Orcau, pacte renovat amb el successor de la família Orcau, pel que el castell esdevingué hereditari. L'església, originàriament de Santa Maria, apareix per primera vegada en un testament datat l'any 1074.

El castell, de planta quadrada, tenia una torre a cada angle. Actualment només es conserven tres torres que fan mig cercle o tres quarts de cercle, amb un diàmetre interior que oscil·la entre els 3 i els 5 metres, una alçada propera als 13 metres i un gruix que es troba entre els 110 i els 130 centímetres, amb espitlleres disposades en tres nivells diferents.

Sota la fortificació, hi ha el clos en un segon recinte, on s'inclou l'església; mentre que més avall hi ha un tercer clos que conserva una part de mur i una torre d'uns 325 centímetres de diàmetre.

L'església, al nord-oest del segon recinte, ha perdut la coberta i la paret sud. És d'una sola nau amb coberta de volta de canó de perfil semicircular allargat que s'obre a la nau a través d'un arc presbiteral on hi ha uns nínxols semicirculars. L'absis fou decorat amb un fris d'arcuacions entre lessenes sota un ràfec bisellat, i és centrat per una finestra de doble esqueixada. Sota el presbiteri se situa una cripta, actualment plena de runa, on s'obren dues finestres d'una única esqueixada. A la façana de ponent són visibles, encara, els branclas d'una finestra d'esqueixada recta i decorada amb arquivolta.

Al Museu Nacional d'Art de Catalunya es conserven restes de la decoració mural de l'església, corresponent al fragment d'un apostolat.

Aquesta imatge ha jugat a En un lugar de Flickr.

A Google Maps.

La Mare de Déu, Església de la M.D. del Carme, Barcelona

nobody@flickr.com (Jesus Cano Sanchez) — Fri, 10 May 2013 04:46:42 -0700

Jesus Cano Sanchez posted a photo:

L'Església de la Mare de Déu del Carme, d'estil neobizantí, va ser construïda entre 1910 i 1917, i en una segona fase entre 1919 i 1925. Té una nau central amb una gran cúpula i dues de laterals, amb dos pisos d'arcs de mig punt. L'ornamentació interior, amb pintures i mosaics de tipus bizantinista, és obra de Lluís Bru. L'exterior combina altres elements de referència neomedieval. S'ha perdut el campanar, d'estil neomudèjar.

A Google Maps.

En concert, Església de St. Vicenç, Tossa de Mar

nobody@flickr.com (Jesus Cano Sanchez) — Wed, 08 May 2013 03:37:08 -0700

Jesus Cano Sanchez posted a photo:

D'estil neoclàssic, l'església parroquial de Sant Vicenç de Tossa de Mar es va començar a construir l'any 1755 perquè l'antiga església, situada a la Vila Vella, s'havia fet petita per encabir els feligresos. A més, al segle XVI la població de Tossa s'havia expandit fora muralles i la seva llunyania resultava incòmoda. Tot i ser un edifici senzill, en destaca el volum de la nau central. Decorada originalment amb retaules i imatges d'estil barroc popular, molts d'ells procedents del taller local de Cas Fuster, van ser tots cremats durant la Guerra Civil, excepte el de la Puríssima. La policromia de l'interior ha estat recentment restaurada i l'església ha recuperat part de la seva bellesa i lluminositat.

Aquesta imatge ha jugat a En otro lugar de Flickr.

A Google Maps.

Interior, Església de St. Julià, el Llor

nobody@flickr.com (Jesus Cano Sanchez) — Tue, 07 May 2013 09:18:24 -0700

Jesus Cano Sanchez posted a photo:

Documentada per primera vegada l'any 1176, tot i que sembla que ja exisitia de força temps enrere, en una escriptura de l'església de Sant Salvador de Tarroja, en la que un tal Pere, capellà del Llor, hi signa com a testimoni.

L'església de Sant Julià del Llor és d'una sola nau, de 7'6 metres d'amplada per 17'5 de llargada, coberta amb volta de canó i reforçada per dos arcs torals de mig punt, que arrenquen de sengles pilastres i capitells units per una línia d'imposta amb motiu de diamants que ressegueix tot el perímetre del temple, que a la part superior es corona amb un encordat que es trobaria a cavall dels segles XII i XIII. És capçada a llevant per un absis semicircular amb volta de quart d'esfera, mentre que entre la nau i l'absis hi ha un arc preabsidial en degradació. El transsepte és posterior i està format per dues capelles: la de migjorn, il·luminada per un ull de bou, dóna accés a la sagristia, que adossada al temple i està il·luminada per una petita finestreta; la capella de tramuntana, força més gran, acaba en un absis de planta semicircular. A banda i banda de la nau, en el seu tram central, hi ha dues obertures en arc de mig punt i una tercera davant la porta d'entrada, situada al mur de migdia, en forma d'absidiola, on hi ha la pila baptismal.

La porta que dóna accés al temple és d'arc rebaixat i correspon a una reforma del segle XVIII, on hi figura la data de la mateixa (1783) amb l'emblema heràldic del poble i dels Copons, que senyorejaven el lloc en aquelles èpoques. Just al seu costat s'alça el campanar, de planta quadrada, bastit a finals del segle XIX.

A la façana de ponent hi ha una finestra de doble esqueixada i arc de mig punt monolític esculpit amb decoració interior i exterior amb un encordat ample enmig de dos de més estrets que segueixen l'arc de la finestra. El mur de tramuntana està reforçat per dos contraforts.

L'absis, romànic, amb decoració llombarda, té dues columnes semicirculars i una decoració que correspon un fris d'arquets cecs que descansen sobre mènsules esculpides, de les que en queden poques i són difícils d'identificar, tot i que sembla ser que eren, majoritàriament, caps d'animals acompanyats per algun humà, tot amb un tractament molt matusser. Centra l'absis una finestra de doble esqueixada, amb l'arc de mig punt monolític i també decorat amb un encordat ample enmig de dos de més estrets.

Aquesta imatge ha jugat a En un lugar de Flickr.

A Google Maps.

Iglesia de San Pedro, Artajona

nobody@flickr.com (Jesus Cano Sanchez) — Mon, 06 May 2013 13:31:35 -0700

Jesus Cano Sanchez posted a photo:

Imatge utilitzada a la web municipal d'Artajona.

Situada al raval del poble, substitueix la primitiva parròquia que hi havia, consagrada a Sant Joan.

San Pedro de Artajona és un edifici gòtic bastit al segle XIII seguint una distribució de tres naus, transformada el 1862 en una planta de creu llatina amb una sola nau de tres trams, acompanyada de capelles laterals de planta rectangular. Voltes de mig canó cobreixen l'església i les capelles; sobre el tram central del creuer volteja una mitja taronja de cantonada oval amb petxines.

L'exterior deixa veure robuts murs, reforçats per contraforts. La façana és molt senzilla, es redueix a un simple parament rectangular culminat amb un frontó neoclàssic que respon a la reforma de l'església. La portada gòtica centra la façana, d'esquema apuntat i amb quatre arquivoltes.

El presbiteri és presidit per un retaule on destaquen les figures de Sant Pere i Sant Saturní. La pila baptismal i alguns dels retaules de les capelles laterals són també elements de notable interès. En el cor hi ha un bonic cadiram de fusta.

Aquesta imatge ha jugat a En otro lugar de Flickr.

A Google Maps.

Església de Sta. Maria del Remei, Barcelona

nobody@flickr.com (Jesus Cano Sanchez) — Mon, 06 May 2013 00:21:26 -0700

Jesus Cano Sanchez posted a photo:

L'església de Santa Maria del Remei va ser construïda entre 1846 i 1849 segons projecte de Josep Oriol Mestres. La façana mostra una barreja d'elements de caire historicista: un portal neoromànic, una rosassa neogòtica i una cornisa neoclàssica.

El campanar va ser construït molt després, l'any 1897, obra d'Antoni Rovira i Rabassa. És l'element més característic del conjunt, ben adaptat a l'obra anterior, tot mantenint el llenguatge historicista. Està coronat amb una cúpula de ferro d'on pengen les campanes.

A Google Maps.

La Coral l'Amarant cantant a St. Miquel del Fai

nobody@flickr.com (Jesus Cano Sanchez) — Fri, 19 Apr 2013 00:09:41 -0700

Jesus Cano Sanchez posted a photo:

L'església de Sant Miquel del Fai és de tipus troglodític, i dins de les d'aquestes característiques és la més important i més ben conservada del país. El mur de llevant que tanca el presbiteri s'acaba a la petita placeta, situada en gran part sota la penya, que s'estén entre el mur rocós del nord, la casa prioral i les edificacions que voregen l'estany format per les aigües del Rossinyol.

L'església es troba sota una gran balma de sostre pla, que es perllonga cap al seu davant i pels extrems, albergant-hi altres edificacions.

Enfront de l'església s'estén un llarg corredor, que té un cert regust de claustre o pòrtic. A la part inferior hi trobem uns grans arcosolis de pedra, tapiats per un mur extern. A la part superior hi ha les restes d'un antic campanar d'espadanya i un altre més modern, amb les campanes trencades el 1936, que es conserven tal i com van quedar a conseqüència d'aquells bandàlics actes. L'obertura entre aquest mur i la roca natural té una abundant vegetació que tamisa la llum del sol i provoca la creació d'un clima més aviat irreal i de misteri, que conté un cert aire místic.

El Rossinyol salta en una tènue cascada de llum i color per sobre de l'església, formant al seu davant una petita gorga que avui en dia s'ha convertit en un petit estany. En el mur d'església s'hi ha descobert un antic portal romànic, que es troba decorat amb dues columnetes que contenen uns sobris capitells sostenent una arquivolta.

L'església ha estat, sempre, la mateixa des de l'any 997, el de la seva creació. Es tracta d'una àmplia sala rectangular en la nau i de forma tronc-piramidal al presbiteri. La seva orientació és a llevant i el mur oposat a l'entrada conté tres capelles artificials, que és on s'allotjaven els antics altars laterals. El sostre i una part del paviment són de roca natural, és a dir, sense cap mena d'artifici sobreafegit. En el presbiteri s'hi pot veure una volta recoberta i protegida per arcades ogivals amb una clau de volta central, on hi ha la imatge esculpida de l'arcàngel Sant Miquel.

Una espècie de corredor separa el temple formant volta en els murs laterals, que contenien un parell d'altars, un a cada costat. El de la dreta era dedicat a la Mare de Déu (part de l'Evangeli de l'altar major), on es venerava la imatge gòtica, feta d'alabastre a cavall dels segles XIV i XV. Va estar al Fai fins dècada del 1930, quan va ser venuda al col.leccionista Pérez Rosales, i actualment es troba al Museu Maricel de Sitges. L'altar de l'esquerra era consagrat a Sant Gaietà, i contenia una notable talla que representava el Sant Crist. També hi havia tres altars davant de la porta, a partir del presbiteri. La devoció d'aquests altars requeia a Sant Isidre, a la Mare de Déu del Roser i a Sant Martí. Antigament, també hi havia altar dedicat a Sant Pere, que comptava amb un benefici fundat el 1314.

A Google Maps.

Pila baptismal, Església de St. Andreu, Pedrinyà

nobody@flickr.com (Jesus Cano Sanchez) — Wed, 17 Apr 2013 00:03:40 -0700

Jesus Cano Sanchez posted a photo:

L'església de Pedrinyà -diu l'arqueòleg Joan Badia i Homs- és, dins del seu període, una de les esglésies més notables de l'Empordà. La vàlua d'aquest temple s'ha evidenciat sobretot després de la restauració efectuada entre els anys 1975-76 sota la direcció dels Dr. Miquel Oliva i Prat. Van col·laborar-hi estretament el veí del poble Joan Llenas Colom i el Dr. Josep Mª Boïgues. Aquesta restauració va estar especialment notable en l'interior de l'edifici, on l'encalcinat cobria els paraments i altres estructures romàniques.

És una obra dels segles XI i XII, si bé conserva mostres d'estructura posterior.

L'àbsida és semicircular i té una finestra estreta al centre, d'arc de punt rodó i de doble esqueixada. Per l'exterior té decoracions llombardes entre quatre lesenes. Sota l'actual teulada sobresurten algunes lloses de l'antiga coberta de pedra.

La volta de la nau era de canó, però ha estat reformada en part. La forma de canó només s'acusa en un tram pròxim al presbiteri; la resta és apuntada. L'arc triomfal és de mig punt i la volta de l'absis té forma de quart d'esfera.

La porta d'entrada original era lateral i d'un sol arc de punt rodó. Ha estat reconstruïda a base dels elements descoberts en la restauració.

La façana actual és l'única part del monument que, en el seu estat actual, mostra elements producte de reformes tardanes. La portalada és rectangular. Davant d'ella, a mena de pòrtic, hi ha una construcció coberta amb volta apuntada sobre la qual hi queda una terrassa (segles XVII-XVIII). De la mateixa època era, segurament, la sagristia que s'afegí a la banda de migdia de l'absis i que va ser enderrocada durant les darreres obres de restauració. També van ser eliminades les capelles del segle XIX que es practicaren, fent una mena d'esvorancs, en els murs laterals de la nau.

Sobre la terrassa de la façana és visible la meitat superior del frontis. En aquest lloc hi ha la finestra romànica, de vessant a l'interior i arcs de mig punt. Sobre la façana s'aixeca el campanar de cadireta de dues arcades sostingudes per pilastres. Les pilastres es creu que són, almenys en part, d'època romànica; les arcades pertanyen, en el seu estat actual, a les reformes posteriors.

En el mur lateral de migdia de la nau hi podem veure dues finestres d'arcs de mig punt; ambdues de doble esqueixada. En el mur de tramuntana hi ha una altra finestra romànica com les anteriors. Cal fer notar que són molt rares les obertures en el costat de tramunutana a les esglésies d'aquest país. En aquesta banda l'edifici hagué de ser reforçat, en data tardana, amb dos contraforts.
Les pintures murals

Al segle XII hom va pintar l'interior del presbiteri amb unes representacions en part comunes a l'art romànic i en part originals del pintor o dels pintors que ho van realitzar.

La part superior, corresponent al quart d'esfera, representa el Pantocràtor dins una mandorla i als costats s'hi representen els quatre evangelistes amb les formes animals. La part central representa el Naixement de Jesús amb les escenes concomitants de l'Anunciació i la Visitació, d'un costat, i l'aparició de l'àngel als pastors, de l'altre. La part baixa apareix decorada amb cortinatges.

El mural de Pedrinyà és l'exemple de pintura romànica que s'ha trobat en més bon estat de conservació a la comarca. Malgrat això se n'han perdut fragments considerables i d'altres estan força esborrats. Aquestes pintures, pel seu estil, no s'han pogut incloure en cap dels cucles amb que s'estudia la pintura romànica catalana i, per aquest motiu, el seu autor és conegut amb el nom de "El Mestre de Pedrinyà". Les pintures de Pedrinyà van ser arrencades del seu lloc original l'any 1935, i portades al Museu Diocesà de Girona on actualment es conserven en un absis que reprodueix el de l'església de Pedrinyà.

A Google Maps.

La finestra semienterrada, Església de Sta. Maria, Castellmeià

nobody@flickr.com (Jesus Cano Sanchez) — Tue, 16 Apr 2013 00:22:29 -0700

Jesus Cano Sanchez posted a photo:

Popularment coneguda com la Mare de Déu de la Llet, l'església de Santa Maria de Castellmeià forma part de les construccions disperses que formaven el nucli de Castellmeià, i es troba a uns escassos 100 metres del castell.

Com manen els cànons romànics, la única nau de l'edifici és orientada de llevant a ponent i mesura 14'3 metres de llargada per 5'8 d'amplada, amb un aparell de carreus de sauló de mida mitjana i gran col·locats més o menys regularment, mostrant formes pròpies del segle XII. A l'interior és coberta amb volta de canó molt apuntada, que arrenca d'una cornisa motllurada que ressegueix el perímetre de la nau, i és capçada per un absis semicircular sobrealçat cobert amb volta de quart d'esfera. Al mur de migjorn hi ha una capella, d'època posterior.

La porta d'accés, a la façana de ponent, consisteix en un arc de mig punt en degradació i adovellat, amb l'escut dels Vergós esculpit a la clau. Pel damunt de la porta, una petita finestra d'arc de mig punt, decorada amb un bordó que ressegueix l'obertura. La façana es completa amb un campanaret d'espadanya, que corona la coberta de teules a dues aigües.

La part superior de l'absis, sota la cornisa, està resseguida per un ràfec motllurat que fa uns petits arquets. Tapiada i mig amagada per la terra que la va colgant hi ha una petita finestra d'arc de mig punt i de doble esqueixada que centra l'absis.

A Google Maps.

Mascaró entre fulles d'acant, Església de Sta. Maria, Llerona

nobody@flickr.com (Jesus Cano Sanchez) — Mon, 15 Apr 2013 08:49:53 -0700

Jesus Cano Sanchez posted a photo:

Santa Maria de Llerona és una església d'origen preromànic, datada l'any 990. És l'església parroquial des de 1575, ja que abans ho era l'ermita de Sant Iscle ubicada a prop de Can Guilla.

La planta de l'església, que encara roman, és de creu llatina amb tres absis carrats, que conserven el record preromànic. El portal, datat al segle XII i que s'obre al mur sud, és format tres arcs de mig punt en gradació. L'arc central està decorat amb una arquivolta esculpida amb motius en forma de trena. L'arquivolta es recolza en dues columnes de fust llis, però amb els capitells esculpits. En el de l'esquerra podem veure un mascaró entre fulles d'acant, mentre que en el costat dret veiem dos àngels amb les ales esteses, que sostenen un coixí en el que seu la Mare de Déu, en una clara representació de l'Assumpció de Maria. Posteriorment es fortificaren pel damunt els braços de la creu amb dues torres desiguals, a causa del seu emplaçament estratègic en el camí ral de Barcelona a Vic. També al segle XII s'amplià amb l'edificació de dues capelles sota els braços de la creu.

Al segle XVI es va fer el cor i la sagristia, mentre que al segle XVII, convertiren el campanar de cadireta en l'actual sala de campanes, amb quatre obertures d'arc rebaixat, així com la planta original, bastint dues capelles, una per banda. Al 1900 s'afegí la capella del Santíssim, adossada al braç nord del transsepte.

Durant la segona guerra remensa l'edifici és va fortificar i va acollir als revoltats. El el 28 de març de 1485, en Pere Joan Sala, líder de la revolta va ser vençut i capturat a Llerona i executat a Barcelona immediatament després.

El 1936, l'església i els arxius foren cremats. S'ha reconstruït l'arxiu i hom té constància del moviment parroquial des de 1901, a més d'haver copiat molts d'altres escrits del 1200 ençà.

Està catalogada com a Bé Cultural d'Interès Nacional.

Aquesta imatge ha jugat a En un lugar de Flickr.

A Google Maps.

Llums al Camí de l'Ave Maria, Montserrat

nobody@flickr.com (Jesus Cano Sanchez) — Fri, 12 Apr 2013 01:02:58 -0700

Jesus Cano Sanchez posted a photo:

El camí de l'Ave Maria és el camí que retorna a la Plaça de Montserrat sortint del cambril de la Mare de Déu.

Cada llantió que crema en aquest camí, i els grans ciris que hi cremen nit i dia, són el símbol de la devoció i de la pregària de les persones i de les famílies que, després de visitar i pregar a santa Maria, volen romandre prop d'ella.

Aquesta imatge ha jugat a En otro lugar de Flickr.

A Google Maps.

Església de St. Antoni Abat, Vilanova i la Geltrú

nobody@flickr.com (Jesus Cano Sanchez) — Fri, 12 Apr 2013 00:21:57 -0700

Jesus Cano Sanchez posted a photo:

La primera església parroquial de Sant Antoni Abat de Vilanova es va construir entre 1363 i 1400, substituint una antiga capella romànica. El campanar no es va començar fins el 1672 i es va enllestir el 1706, i és l'únic que s'ha conservat d'aquesta vella església, enderrocada el 1790 quan va ser substituïda per l'església actual. Aquesta, d'estil barroc, es va iniciar el 1734 i va ser beneïda el 1771, encara inacabada. Té planta basilical, amb tres naus i capelles entre els contraforts, presbiteri semicircular i deambulatori.

La façana principal és obra de Josep Oriol Bernadet, del 1877. Té quatre grans columnes que sostenen un frontó amb entaulament llis. Hi destaca l'escultura de Sant Antoni Abat, obra de Pau Carbonell. El temple resultà molt malmès el 1936 i posteriorment restaurat. La restauració de façana de la plaça de les Neus, força polèmica, no es va enllestir fins el 1977.

Aquesta imatge ha jugat a En un lugar de Flickr.

Imatge digitalitzada

A Google Maps.

Església de la M.D. dels Àngels, Barcelona

nobody@flickr.com (Jesus Cano Sanchez) — Wed, 10 Apr 2013 00:40:42 -0700

Jesus Cano Sanchez posted a photo:

L'Església de la Mare de Déu dels Àngels va ser construïda entre els anys 1942 i 1957, obra de Josep Danés Torras. És un edifici de maó vist, a excepció de la façana principal, que és de pedra, igual que el campanar. Segons alguns autors, evidencia una influència tardana de l'arquitectura d'avantguarda nordeuropea.

Aquesta imatge ha jugat a En otro lugar de Flickr.

A Google Maps.

Detall de la façana, Església de St. Joan, Berga

nobody@flickr.com (Jesus Cano Sanchez) — Tue, 09 Apr 2013 00:08:42 -0700

Jesus Cano Sanchez posted a photo:

Església i convent de la ciutat de Berga construïts a partir de l'any 1220 per iniciativa dels frares de l'orde militar de l'Hospital de Sant Joan, any en què el cavaller Bernat de Saga va cedir al comanador de Costoja, de l'orde de l'Hospital, la facultat d'erigir una església en el lloc anomenat Hospital de Berga, que ja era propietat dels hospitalers per una donació anterior. Inicialment independent, va quedar lligada d'alguna manera a la casa de Costoja; el 1236 s'esmenta fra Ramon de Liri, comanador de Berga, Costoja i Isot. Quan la comanda templera de Puig-reig va passar als hospitalers, es reorganitzà tot el territori, quedant la casa de Berga reduïda al caràcter de priorat, depenent de Puig-reig.

El 1377 la casa i església de Sant Joan, en plena crisi, foren venudes a les monges cistercenques de Santa Maria de Montbenet, que traslladaren aquí el seu monestir, mantenint els hospitalers les altres propietats de Berga. Probablement fou aleshores quan l'església es transformà en un edifici gòtic que, tot i les modificacions efectuades al llarg del temps, encara es conserva. L'any 1561 va passar a priorat depenent de Poblet, en una situació molt precària, situació que es mantingué fins al 1708, data en què es convertí en església i convent de mercedaris (d'aquí la imatge de la Mare de Déu de la Mercè que trobem a l'interior). Aquesta comunitat va abandonar el lloc el 1835 arran de l'exclaustració.

A partir d'aquest moment el convent s'adaptà com a escola i serveis municipals, i l'església passà als missioners de l'Immaculat Cor de Maria (1911-1936). Des del 1939 és sufragània de la parroquial Santa Eulàlia.

A Google Maps.

Església de Santiago, Sigüenza

nobody@flickr.com (Jesus Cano Sanchez) — Mon, 08 Apr 2013 06:26:19 -0700

Jesus Cano Sanchez posted a photo:

A la pujada de la Calle Mayor de Sigüenza, alineada amb la resta d'edificacions, se'ns mostra la façana d'aquest temple romànic. El seu major particularitat és que en ser una parròquia d'un barri de la part alta de Sigüenza està inclosa en una illa de cases i només la seva façana principal dóna al carrer Major.

Aquesta església, construïda durant el pontificat del bisbe don Cerebruno (1156-1167), consta d'una sola nau rectangular, dividida en sis trams, i cor als peus. Té a ponent seva façana i porta d'ingrés, i a llevant el seu absis i capçalera. El pas dels segles i, sobretot, la Guerra Civil de 1936 han fet estralls en el seu interior i ara es troba en fase de rehabilitació. L'Església formava part del Monestir de les Clarisses que, en els anys 40 abandonen aquest emplaçament traslladant-se a l'Alameda. En l'actualitat l'antic convent és una residència privada.

La portada, semblant a la de l'església de Sant Vicenç, és molt treballada, abocinada amb set arquivoltes de diferent i delicat traçat, sostingudes per capitells amb fulles d'acant sobre mitja dotzena de columnes. Sobre la porta, al timpà, un medalló renaixentista amb el bust de l'apòstol Sant Jaume, i, sobre el bloc de la portada, amb restes de policromia, apareix l'escut d'armes del bisbe don Fadrique de Portugal, possible patrocinador d'obres restauradores, al començament del segle XVI.

A Google Maps.

M.D. del Fai, Priorat de St. Miquel del Fai

nobody@flickr.com (Jesus Cano Sanchez) — Sat, 30 Mar 2013 15:02:39 -0700

Jesus Cano Sanchez posted a photo:

Església de St. Cebrià de la Móra, el Pla de la Calma, Tagamanent

nobody@flickr.com (Jesus Cano Sanchez) — Fri, 29 Mar 2013 14:57:33 -0700

Jesus Cano Sanchez posted a photo:

Sant Cebrià de la Móra és una antiga parròquia rural al bell mig del caient nord del Pla de la Calma. Un indret en plena natura, vessant muntanyenc entre boscos de roure continental martinenc i camins de terra roja que conflueixen en un petit altiplà damunt d'un dels vessants bacs sobre la riera de l'Avencó que remoreja fins Aiguafreda, abans no aboca el seu fil d'aigua al Congost. És una talaia amb visió perimetral damunt cims tan llunyans i emblemàtics de les terres catalanes com el Canigó, Puigmal, Pedraforca i Montserrat, si els agents meteorològics ho permeten.

Església citada per primer cop l'any 1099, encara que en alguns documents dels segles XI i XII apareix amb el nom de Sant Cebrià de Biscala. Consta que s'hi van fer reformes al segle XVIII. Quan es va agregar a la parròquia del Brull l'any 1936, va deixar de tenir capellà. Va ser restaurada l'any 1952, però avui en dia es pot considerar que és una ermita rural.

Originàriament era d'una sola nau coberta amb volta de canó seguit, amb un absis semicircular a llevant cobert amb una volta de quart d'esfera i amb una finestra central. L'absis encara mostra una lessena que no arriba fins a la cornisa. Aquest element fa suposar que potser al començament l'edifici era decorat amb els elements típics de l'arquitectura llombarda. La porta, que s'obre a ponent, és emmarcada per un arc de mig punt adovellat.

Encara que l'edifici es va reformar, els vestigis de l'ornamentació absidal i les seves característiques generals fan pensar que va ser una construcció de tradició arquitectònica llombarda de caire rural, probablement del segle XII. Posteriorment, s'hi van afegir dues capelles laterals cobertes amb voltes de creuer, pròpies de l'estil gòtic. El campanar i la sagristia també són afegits posteriors.

El 8 de setembre de 2012 s'hi ha col·locat una creu de ferro al nou pedró de la Móra, al costat de l'església. El manyà d'Aiguafreda, Isidre Vallbona, de Can Lenci, ha fet aquesta nova creu al seu taller de forja i ell mateix la col·locada damunt del pedró d'obra de pedra rogenca aixecat prèviement pels amics i col.laboradors de la Móra durant les darreres setmanes.

A Google Maps.

Comunidor, Església de St. Pere, Bertí

nobody@flickr.com (Jesus Cano Sanchez) — Wed, 27 Mar 2013 08:34:29 -0700

Jesus Cano Sanchez posted a photo:

De la petita i acollidora església romànica de Sant Pere de Bertí, pertanyent al bisbat de Vic, ja se'n té constància escrita a l'any 1031 a la documentació de Sant Miquel del Fai, que l'anomena Bertino. Sembla ser que el temple actual va ser edificat al segle XIII i que va refer-se de nou l'any 1437. És conegut que al 1325 hi havia tres advocacions en aquesta parròquia: a Sant Pere, a Sant Jaume i a Santa Maria, pel que podria ser que anteriorment hagués tingut tres absis.

La planta, d'una sola nau, no arriba a ser rectangular, amb coberta de volt apuntada feta de pedres de cantell i absis carrat. Amb posterioritat van afegir-s'hi dues capelles laterals al costat sud i s'alçà un campanar de cadireta de dos ulls desiguals i d'accés exterior. La porta d'accés és adovellada i es troba a migjorn, així com el petit cementiri, i es troben després d'uns graons empedrats en forma de ferradura.

A l'any 1659 va ser reconstruïda amb volta massisa. El campanar transformat tal i com el veiem avui en dia, ampliant els dos arcs amb l'edificació, sobre la volta de l'església, de tres parets amb arcs, formant un nou i únic campanar comunidor on va haver-hi quatre campanes, destruïdes al 1936. L'accés al nou campanar és interior mitjançant una escala de cargol. La nova campana hi és des del juliol del 1998, de nom Clara.

Completa el conjunt la rectoria, que actualment és una segona residència. La porta d'accés també és amb arcada adovellada. Recentment s'han afegit nous elements a la façana de la rectoria, com un rellotge de sol.

Aquesta imatge ha jugat a En un lugar de Flickr.

A Google Maps.